Combatre la xenofòbia de portes endins, una lluita sorda i constant
Ara fa uns dies, en el transcurs d’un acte intern d’ERC en el que assistien militants i simpatitzants nascuts a l’Índia i al Pakistan, va saltar un comentari increpant “ja heu portat els pakis”. Ningú el va seguir. Però l’afirmació amb un clar contingut xenòfob que entronca amb els que es van popularitzar entorn la polèmica de les primaries del PSC a Barcelona alimentats de manera vergonyant en certs mitjans de comunicació, és preocupant.
Dic un comentari amb un clar contingut xenòfob i no un comentari d’un xenòfob, ja que sovint aquests comentaris els divulguen subtilment, gairebé sense adonar-se’n, moltes persones que coneixem, amb qui compartim veïnat, militància o associació. Un comentari que reprodueix un rumor que s’alimenta dels estereotips que de manera subtil es van escampant amb absoluta impunitat fins esdevenir prejudicis i s’introdueixen banalment en el llenguatge habitual de la ciutadania, acríticament, si no ho aturem abans.
Molts ens passem el dia lluitant contra el racisme i la xenofòbia, i les organitzacions en les que militem, de les que som socis o de les comunitats on participem, ja siguin de pares i mares de l’escola o de l’escala de veïns, ens omplim la boca defensant la no discriminació, la igualtat i la participació de les persones d'origen estranger des de la normalitat en totes les esferes de la vida pública. Però el discurs oficial no sempre és el més habitual.
Amb massa facilitat veiem com aquesta lluita és dinamitada sistemàticament pels rumors, els estereotips i els prejudicis xenòfobs. I no podem quedar impassibles. Certament, la percepció del paper actiu de les persones d’origen immigrant passa en primer lloc per visualitzar-los com actors polítics i socials amb igualtat de condicions, i això no s’esdevindrà per generació espontània o pel simple dictat d’un decret, sinó que necessita de la participació activa de totes i tots els membres de cadascun d’aquests espais on socialitzem la nostra activitat, lluitant contra els rumors, estereotips i prejudicis, i aturant-los d’arrel abans que es comencin a escampar.
David Minoves
Comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
Dic un comentari amb un clar contingut xenòfob i no un comentari d’un xenòfob, ja que sovint aquests comentaris els divulguen subtilment, gairebé sense adonar-se’n, moltes persones que coneixem, amb qui compartim veïnat, militància o associació. Un comentari que reprodueix un rumor que s’alimenta dels estereotips que de manera subtil es van escampant amb absoluta impunitat fins esdevenir prejudicis i s’introdueixen banalment en el llenguatge habitual de la ciutadania, acríticament, si no ho aturem abans.
Molts ens passem el dia lluitant contra el racisme i la xenofòbia, i les organitzacions en les que militem, de les que som socis o de les comunitats on participem, ja siguin de pares i mares de l’escola o de l’escala de veïns, ens omplim la boca defensant la no discriminació, la igualtat i la participació de les persones d'origen estranger des de la normalitat en totes les esferes de la vida pública. Però el discurs oficial no sempre és el més habitual.
Amb massa facilitat veiem com aquesta lluita és dinamitada sistemàticament pels rumors, els estereotips i els prejudicis xenòfobs. I no podem quedar impassibles. Certament, la percepció del paper actiu de les persones d’origen immigrant passa en primer lloc per visualitzar-los com actors polítics i socials amb igualtat de condicions, i això no s’esdevindrà per generació espontània o pel simple dictat d’un decret, sinó que necessita de la participació activa de totes i tots els membres de cadascun d’aquests espais on socialitzem la nostra activitat, lluitant contra els rumors, estereotips i prejudicis, i aturant-los d’arrel abans que es comencin a escampar.
David Minoves
Comissió sectorial de Polítiques d'Immigració