Què està passant amb la Sanitat a Catalunya?
Diríem que el que està passant és una barreja entre el que ha passat sempre, com un mal finançament o la manca de transparència pública i altres aspectes nous que fins ara no teníem o no els teníem en aquestes magnituds, com un augment de desconfiança brutal en els responsables i gestors de la sanitat catalana.
El principal problema sistèmic i crònic és el finançament de la sanitat. Totalment insuficient pel nivell de despesa o més ben dit pel nivell de serveis del que ens hem dotat en el nostres sistema públic de salut.
Cada any el departament de salut ha fet dèficit, i com és de suposar aquest no és un bon punt de partida a l’inici ni durant una crisi econòmica i financera brutal, que també és crisi de les finances públiques.
Ens trobem en aquest atzucac de mantenir els serveis amb la màxima qualitat possible amb 1.500 M € menys dels que teníem fa 5 anys.
A vegades parlem de xifres i no ens adonem del que poden representar 1.500 M € menys. Vindria a ser el pressupost de la Vall d’Hebron + Bellvitge + Clínic i encara ens quedarien uns 300 M €, que podria ser tota l’atenció sanitària, primària i especialitzada, de les terres de Lleida i Pirineu-Aran.
És com pensar que has de fer el mateix sense tenir aquests tres hospitals i tota l’estructura sanitària d’una part de Catalunya.
Queda clar que és molt complicat i la solució podria ser posar-hi més recursos. I això és en part el que intentem.
De moment el que hem fet des d’ERC és condicionar el nostre suport als Pressupostos a prioritzar absolutament les polítiques socials en el Pressupost 2014, sobretot salut, amb un 40% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. A l’hora que vam lluitar molts mesos per tenir un sostre de dèficit que no obligués la Generalitat a fer 4.500 M € de retallades en un any.
Dit això, sabem que el finançament és prioritari pel sistema públic de salut, com ho és també l’assignació dels recursos que tenim.
En aquest punt des d’ERC reclamem des del primer dia que el Govern de la Generalitat sigui absolutament TRANSPARENT per explicar com assignem els recursos entre els diferents centres i proveïdors sanitaris.
És un sector complex, amb molts professionals, molts proveïdors, territoris diferents, poblacions diverses i en definitiva un sector amb molts interessos. Cal assegurar que mai aquests interessos passaran per sobre de l’interès general d’aconseguir la millor salut possible per la nostra població.
La desconfiança en els gestors de la nostra sanitat pública sí que ha pujat de magnitud respecte el passat. Per això insistim al Govern i al Conseller Boi Ruiz que cal ser absolutament transparents i publicar tots els contractes i convenis entre el CatSalut i els diferents proveïdors.
Per acabar, el més important, mantenir un sistema de salut universal, de qualitat i amb equitat d’accés serà sempre un repte, però ara més que mai hem d’assegurar-lo com a un dels eixos principals de les polítiques de benestar.
Per això quan visitem urgències col·lapsades de pacients esperant un llit des de fa més de dos dies o quan veiem llistes on les persones no esperen sinó que desesperen, fem el que podem fer, que és treballar per canviar-ho a tots nivells.
Parlem amb tothom, usuaris, treballadors i professionals i també amb gerents i evidentment amb el Govern per intentar trobar la millor solució a aquests problemes que són els més importants, els que afecten directament la vida de les persones.
Insistim amb el Govern de la Generalitat per a que garanteixi l’atenció universal que ens han pres amb un Reial Decret del govern espanyol del PP.
Intentem ser clars amb allò que diem i no caure en allò que vol sentir el qui parlem. Diem el mateix a tot arreu i sobretot intentem escoltar allò que ens han d’aportar. Creiem que és la forma en la que podrem ajudar a la gent i al país.
Intentem no perdre’ns entre els discursos fàcils ni entre polèmiques concretes sobre temes jurídics, ni entre els diferents interessos, que hi són i són potents. Intentarem sempre no desviar la mirada de la gent a qui hem de donar resposta, que és tota la població. I això no és fàcil quan la situació està tan crispada com la que estem vivint en el sector salut.
No defallirem en l’intent que els diferents agents es posin d’acord en el model a través d’un Pacte Nacional, per això, ens oposem a acceptar de facto reformes proposades pel Govern que no tinguin un consens previ.
Tot això és el que la gent d’ERC estem fent en aquests moments complicats del país, però alhora engrescadors. Perquè gràcies a tenir un horitzó de canvi esperançador i que ens il·lusiona podem posar les nostres màximes energies en allò del dia a dia d’avui mateix.
El principal problema sistèmic i crònic és el finançament de la sanitat. Totalment insuficient pel nivell de despesa o més ben dit pel nivell de serveis del que ens hem dotat en el nostres sistema públic de salut.
Cada any el departament de salut ha fet dèficit, i com és de suposar aquest no és un bon punt de partida a l’inici ni durant una crisi econòmica i financera brutal, que també és crisi de les finances públiques.
Ens trobem en aquest atzucac de mantenir els serveis amb la màxima qualitat possible amb 1.500 M € menys dels que teníem fa 5 anys.
A vegades parlem de xifres i no ens adonem del que poden representar 1.500 M € menys. Vindria a ser el pressupost de la Vall d’Hebron + Bellvitge + Clínic i encara ens quedarien uns 300 M €, que podria ser tota l’atenció sanitària, primària i especialitzada, de les terres de Lleida i Pirineu-Aran.
És com pensar que has de fer el mateix sense tenir aquests tres hospitals i tota l’estructura sanitària d’una part de Catalunya.
Queda clar que és molt complicat i la solució podria ser posar-hi més recursos. I això és en part el que intentem.
De moment el que hem fet des d’ERC és condicionar el nostre suport als Pressupostos a prioritzar absolutament les polítiques socials en el Pressupost 2014, sobretot salut, amb un 40% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. A l’hora que vam lluitar molts mesos per tenir un sostre de dèficit que no obligués la Generalitat a fer 4.500 M € de retallades en un any.
Dit això, sabem que el finançament és prioritari pel sistema públic de salut, com ho és també l’assignació dels recursos que tenim.
En aquest punt des d’ERC reclamem des del primer dia que el Govern de la Generalitat sigui absolutament TRANSPARENT per explicar com assignem els recursos entre els diferents centres i proveïdors sanitaris.
És un sector complex, amb molts professionals, molts proveïdors, territoris diferents, poblacions diverses i en definitiva un sector amb molts interessos. Cal assegurar que mai aquests interessos passaran per sobre de l’interès general d’aconseguir la millor salut possible per la nostra població.
La desconfiança en els gestors de la nostra sanitat pública sí que ha pujat de magnitud respecte el passat. Per això insistim al Govern i al Conseller Boi Ruiz que cal ser absolutament transparents i publicar tots els contractes i convenis entre el CatSalut i els diferents proveïdors.
Per acabar, el més important, mantenir un sistema de salut universal, de qualitat i amb equitat d’accés serà sempre un repte, però ara més que mai hem d’assegurar-lo com a un dels eixos principals de les polítiques de benestar.
Per això quan visitem urgències col·lapsades de pacients esperant un llit des de fa més de dos dies o quan veiem llistes on les persones no esperen sinó que desesperen, fem el que podem fer, que és treballar per canviar-ho a tots nivells.
Parlem amb tothom, usuaris, treballadors i professionals i també amb gerents i evidentment amb el Govern per intentar trobar la millor solució a aquests problemes que són els més importants, els que afecten directament la vida de les persones.
Insistim amb el Govern de la Generalitat per a que garanteixi l’atenció universal que ens han pres amb un Reial Decret del govern espanyol del PP.
Intentem ser clars amb allò que diem i no caure en allò que vol sentir el qui parlem. Diem el mateix a tot arreu i sobretot intentem escoltar allò que ens han d’aportar. Creiem que és la forma en la que podrem ajudar a la gent i al país.
Intentem no perdre’ns entre els discursos fàcils ni entre polèmiques concretes sobre temes jurídics, ni entre els diferents interessos, que hi són i són potents. Intentarem sempre no desviar la mirada de la gent a qui hem de donar resposta, que és tota la població. I això no és fàcil quan la situació està tan crispada com la que estem vivint en el sector salut.
No defallirem en l’intent que els diferents agents es posin d’acord en el model a través d’un Pacte Nacional, per això, ens oposem a acceptar de facto reformes proposades pel Govern que no tinguin un consens previ.
Tot això és el que la gent d’ERC estem fent en aquests moments complicats del país, però alhora engrescadors. Perquè gràcies a tenir un horitzó de canvi esperançador i que ens il·lusiona podem posar les nostres màximes energies en allò del dia a dia d’avui mateix.