L’Estat Espanyol és més restrictiu respecte el reconeixement de drets de salut als estrangers que Catalunya
Amb la publicació, per part de l’executiu espanyol, del Reial Decret 16/2012 del vint d’Abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, Espanya fa un pas enrere i deixa desprotegida totes aquelles persones que no tinguin la condició administrativa regular,- exceptúen els casos d’atenció urgent, embarassades i menors de divuit anys-. Aquest Decret és més limitant que la llei d’estrangeria actual, aquesta reconeix que només cal l’empadronament per gaudir dels mateixos drets sanitaris que la gent nacional, amb aquest Reial Decret estatal s’hi posa en evidència l’exclusivitat i el domini de l’Estat per regular sobre salut.
No obstant això, el Departament de Salut de Catalunya ens ha donat una protecció extra i ha complementat aquesta normativa amb la Instrucció 10/2012 del CatSalut, ampliant drets als estrangers, ho fa matitzat i exigint només tres mesos d’empadronament per garantir l’atenció primaria, programes d’interés sanitari, transport sanitari urgent, atenció farmacéutica amb l’aportació d’un 40%,i amplia a un any la necessitat de l’empadronament per l’accés a l’atenció especialitzada; queda garantida a tothom l’atenció urgent i en tot el circuit assistencial a les embarassades i als menors. Encara que Catalunya atorga més drets sanitaris que l’Estat Espanyol, no queda clar que pasa amb les persones sense contracte de lloguer, sense sostre i dones en situació de tracte de blanques i refugiats, per tant aquestes persones podrien veure-se’n desprotegides del dret universal a la salut tal com contempla la Declaració de Drets Humans així com la Carta Social Europea.
Per evitar que s’hi donin fets de vulnerabilitat pels estrangers sense papers caldria un observatori de denúncia per evitar aquestes situacions indignes, ja que la salut és un dret fonamental on la seva conculcació atempta contra la integritat de la persona, així com una facilitació al personal de l’adminstració de salut, perquè ho posin en evidència, també hem de ser conscients que aquest circuit, a la llarga, econòmicament surt més car, perquè patologies que podrien solucionar-se derivant-los a l’atenció primària i de seguiment acaben al servei d’urgències on aquest és més costós.
El repte per a la nova República: Una assistència sanitària igual per a tothom, sense tenir en compte la situació administrativa i que només amb l’empadronament ja ens equipari als nacionals i els estrangers a tots els efectes d’assistència en salut.
Gemma Esteve i Gonzàlez
Militant d’ERC, forma part de la Sectorial Polítiques d’Immigració
Tècnica auxiliar en cures d’infermeria
Estudis: llicenciatura Psicologia UB, Grau en Dret UOC (últims cursos)
No obstant això, el Departament de Salut de Catalunya ens ha donat una protecció extra i ha complementat aquesta normativa amb la Instrucció 10/2012 del CatSalut, ampliant drets als estrangers, ho fa matitzat i exigint només tres mesos d’empadronament per garantir l’atenció primaria, programes d’interés sanitari, transport sanitari urgent, atenció farmacéutica amb l’aportació d’un 40%,i amplia a un any la necessitat de l’empadronament per l’accés a l’atenció especialitzada; queda garantida a tothom l’atenció urgent i en tot el circuit assistencial a les embarassades i als menors. Encara que Catalunya atorga més drets sanitaris que l’Estat Espanyol, no queda clar que pasa amb les persones sense contracte de lloguer, sense sostre i dones en situació de tracte de blanques i refugiats, per tant aquestes persones podrien veure-se’n desprotegides del dret universal a la salut tal com contempla la Declaració de Drets Humans així com la Carta Social Europea.
Per evitar que s’hi donin fets de vulnerabilitat pels estrangers sense papers caldria un observatori de denúncia per evitar aquestes situacions indignes, ja que la salut és un dret fonamental on la seva conculcació atempta contra la integritat de la persona, així com una facilitació al personal de l’adminstració de salut, perquè ho posin en evidència, també hem de ser conscients que aquest circuit, a la llarga, econòmicament surt més car, perquè patologies que podrien solucionar-se derivant-los a l’atenció primària i de seguiment acaben al servei d’urgències on aquest és més costós.
El repte per a la nova República: Una assistència sanitària igual per a tothom, sense tenir en compte la situació administrativa i que només amb l’empadronament ja ens equipari als nacionals i els estrangers a tots els efectes d’assistència en salut.
Gemma Esteve i Gonzàlez
Militant d’ERC, forma part de la Sectorial Polítiques d’Immigració
Tècnica auxiliar en cures d’infermeria
Estudis: llicenciatura Psicologia UB, Grau en Dret UOC (últims cursos)