L’esport català es troba en un moment decisiu, com tot el país. I el món de l’esport no és dels més tebis pel que fa al procés d’emancipació nacional. Des dels clubs i entitats esportives, passant per les federacions esportives, per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), per molts esportistes a nivell individual i col·lectiu, s’han definit sense matisos a favor del dret a decidir el nostre futur com a nació.

No ens espanten les amenaces de la caverna mediàtica espanyola d’enviar-nos als llimbs de l’esport mundial, ni les al·lusions dels dirigents de l’esport espanyol de deixar-nos fora de l’elit de l’esport mundial. Catalunya té un teixit esportiu del que pocs països independents, amb reconeixement internacional, en poden fer gala. Només hem de veure els resultats esportius catalans en futbol, bàsquet, motociclisme, ciclisme, atletisme, hoquei patins, hoquei herba, patinatge, tennis, piragüisme, natació, rem, vela, karate, pitch and putt, ... i tants altres esports, per adonar-nos que l’esport català està totalment consolidat a nivell internacional, i que en campionats d’Europa, en campionats del món, i en els Jocs Olímpics, l’esport català estarà al nivell de la majoria dels països que actualment hi participen.

No ens fan por els reptes. L’esport català està preparat per participar com a país independent en el concert de l’esport mundial. I això ho sap tothom aquí, a Catalunya, i, tot i que els incomodi, també a Espanya.


Josep Saguer i Ricart
President de la sectorial d’Esports
Esquerra Republicana