La casa
Benvinguts, passeu passeu, aquesta és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
De quina casa parlen?
Determinada persona no no pot entrar a casa, perquè és "de fora"?
Les cases no són les parets, són les persones que hi viuen.
La casa és on vius i on vols viure. És la casa que estimes, cuides, i mantens i millores i on hi és benvingut tot aquell que hi visqui, que hi vulgui ser, estar.
Els de casa som tots: alts i baixos, rossos i morenos, grassos i prims, amb defectes i amb qualitats. Ho som tots? Segur que no fas distinció?
Evidentment SOM TOTS!
A casa hi hauria d'haver diferències sense desigualtats
La casa hauria de ser sinònim de confort, aixopluc, repòs, espai compartit on exercir la solidaritat dels membres que la integren
Si "els de casa" som tots, qui són els "de fora?". Els que acullen o els que exclouen, els qui procuren el benestar de tots o només d'uns quants, els qui respecten la diversitat o els qui imposen el pensament lliure, els qui ens donen les eines per esdevenir persones lliures o els qui ens volen sotmesos sota una pretesa defensa territorial, els que ens ajuden a tenir les mateixes oportunitats o els qui prefereixen que persisteixin les desigualtats socials i laborals?
Sempre hem de fer reformes per donar respostes a les necessitats de tots. Els nens es fan grans i els avis ja no poden pujar escales
Els "de fora" també som tu i jo quan diem o pensem "jo no sóc racista, però...", quan tenim una actitud intolerant davant la diferència, sigui quina sigui aquesta diferencia!
Estirant el fil de la casa: hi ha qui ha deixat la casa dels pares per viure a la seva pròpia, malgrat això, encara es considera part d'aquella casa, però decora i manté la nova casa juntament amb qui ha decidit bastir-la
La Catalunya dels "de casa" i dels "de fora" no la volem. En volem només una, que acull i té cura de tots els seus membres, resilent, dinàmica, protectora, preventiva més que reactiva, defensora amb els drets humans
Parlar de primer "els de casa" no té massa sentit. Qui té casa? La majoria no en tenim, hi estem. Pocs som propietaris, molts estan hipotecats i la casa és del banc, i un bon grapat vivim de lloguer, compartint pis o a casa de familiars. Això "dels de casa" no casa amb la situació actual: gent sense cases, i cases sense gent. Pots tenir la gran casa hipotecada, o una simple habitació rellogada, o un pis ocupat... tant se val quina casa és, però que et sentis a casa. Casa = sentiment de pertinença, sigui o no compartida amb una altra de llunyana.
Neruda va construir la seva casa i la va fer d'aire, de cel i d'estels. La Casa és sinònim de protecció, de recolliment, de llibertat.
La casa som totes i tots, sense cap distinció, i tant, que sí!
Comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
Esquerra Republicana
De quina casa parlen?
Determinada persona no no pot entrar a casa, perquè és "de fora"?
Les cases no són les parets, són les persones que hi viuen.
La casa és on vius i on vols viure. És la casa que estimes, cuides, i mantens i millores i on hi és benvingut tot aquell que hi visqui, que hi vulgui ser, estar.
Els de casa som tots: alts i baixos, rossos i morenos, grassos i prims, amb defectes i amb qualitats. Ho som tots? Segur que no fas distinció?
Evidentment SOM TOTS!
A casa hi hauria d'haver diferències sense desigualtats
La casa hauria de ser sinònim de confort, aixopluc, repòs, espai compartit on exercir la solidaritat dels membres que la integren
Si "els de casa" som tots, qui són els "de fora?". Els que acullen o els que exclouen, els qui procuren el benestar de tots o només d'uns quants, els qui respecten la diversitat o els qui imposen el pensament lliure, els qui ens donen les eines per esdevenir persones lliures o els qui ens volen sotmesos sota una pretesa defensa territorial, els que ens ajuden a tenir les mateixes oportunitats o els qui prefereixen que persisteixin les desigualtats socials i laborals?
Sempre hem de fer reformes per donar respostes a les necessitats de tots. Els nens es fan grans i els avis ja no poden pujar escales
Els "de fora" també som tu i jo quan diem o pensem "jo no sóc racista, però...", quan tenim una actitud intolerant davant la diferència, sigui quina sigui aquesta diferencia!
Estirant el fil de la casa: hi ha qui ha deixat la casa dels pares per viure a la seva pròpia, malgrat això, encara es considera part d'aquella casa, però decora i manté la nova casa juntament amb qui ha decidit bastir-la
La Catalunya dels "de casa" i dels "de fora" no la volem. En volem només una, que acull i té cura de tots els seus membres, resilent, dinàmica, protectora, preventiva més que reactiva, defensora amb els drets humans
Parlar de primer "els de casa" no té massa sentit. Qui té casa? La majoria no en tenim, hi estem. Pocs som propietaris, molts estan hipotecats i la casa és del banc, i un bon grapat vivim de lloguer, compartint pis o a casa de familiars. Això "dels de casa" no casa amb la situació actual: gent sense cases, i cases sense gent. Pots tenir la gran casa hipotecada, o una simple habitació rellogada, o un pis ocupat... tant se val quina casa és, però que et sentis a casa. Casa = sentiment de pertinença, sigui o no compartida amb una altra de llunyana.
Neruda va construir la seva casa i la va fer d'aire, de cel i d'estels. La Casa és sinònim de protecció, de recolliment, de llibertat.
La casa som totes i tots, sense cap distinció, i tant, que sí!
Comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
Esquerra Republicana