Les conseqüències de perdre la confiança amb qui dirigeix el Sistema de Salut
Ara tenim les conseqüències de les polítiques sanitàries de la sociovergència. La malfiança per les polítiques populistes, malfiança pel desballestament de la estructura pública, malfiança per la creació de un lobby al voltant dels Consorcis, malfiança per veure la Salut com una eina d’hegemonia i control.
Ara ningú es refia de ningú. La incapacitat en alguns casos i la manca de voluntat en uns altres ha portat a l'actual situació d'incapacitat per avançar i estructurar. I en aquest moment cal fer estructures d’Estat. I ser testimoni de com es reparteixen el pastís es particularment dolorós.
Un gran pacte de salut era el desllorigador, però això també ha fracassat. Les picardies que demostra CiU en forma d’opacitats i corrupteles en el sector i la mesquina manera d’anar configurant una organització del Sistema de Salut que pivoti sobre els nuclis que ells controlen fa que el joc polític estigui condemnat a l’apoptosi.
Ara ja hauríem d’estar treballant per un gran consens i per crear un model sense cobdícies partidistes. I anem com els crancs. Públicament podem centrar el deteriorament en el espoli. I no diem mentides. Però també es cert que la inversió en salut està per sota de l’index proporcionat a l’IPC. I això es responsabilitat del nostre govern. Acomiadaments, amortitzacions de places, tancament de plantes senceres i convenis amb centres privats són la cirereta.
Els professionals atrapats per uns objectius que qüestionen la seva independència. Els treballadors de la salut atemorits per la precarietat i el nepotisme dels nuclis de gestió. I mentre, les llistes d’espera van creixent. Les Plataformes van agafant protagonisme a part dels partits tensionant més el panorama. Cal exigir parar màquines, fer servir la cadira i aportar valors al sistema en els aspectes ètics, participatius, de transparència i eradicar l’enfoc especulatiu que és la mare dels ous.
Mentre no hi hagi confiança no hi pot créixer res. Per tant, un suspens al Consorci de Lleida.
Josep Maria Sans Escolà
Comissió sectorial de Salut
Esquerra Republicana
Ara ningú es refia de ningú. La incapacitat en alguns casos i la manca de voluntat en uns altres ha portat a l'actual situació d'incapacitat per avançar i estructurar. I en aquest moment cal fer estructures d’Estat. I ser testimoni de com es reparteixen el pastís es particularment dolorós.
Un gran pacte de salut era el desllorigador, però això també ha fracassat. Les picardies que demostra CiU en forma d’opacitats i corrupteles en el sector i la mesquina manera d’anar configurant una organització del Sistema de Salut que pivoti sobre els nuclis que ells controlen fa que el joc polític estigui condemnat a l’apoptosi.
Ara ja hauríem d’estar treballant per un gran consens i per crear un model sense cobdícies partidistes. I anem com els crancs. Públicament podem centrar el deteriorament en el espoli. I no diem mentides. Però també es cert que la inversió en salut està per sota de l’index proporcionat a l’IPC. I això es responsabilitat del nostre govern. Acomiadaments, amortitzacions de places, tancament de plantes senceres i convenis amb centres privats són la cirereta.
Els professionals atrapats per uns objectius que qüestionen la seva independència. Els treballadors de la salut atemorits per la precarietat i el nepotisme dels nuclis de gestió. I mentre, les llistes d’espera van creixent. Les Plataformes van agafant protagonisme a part dels partits tensionant més el panorama. Cal exigir parar màquines, fer servir la cadira i aportar valors al sistema en els aspectes ètics, participatius, de transparència i eradicar l’enfoc especulatiu que és la mare dels ous.
Mentre no hi hagi confiança no hi pot créixer res. Per tant, un suspens al Consorci de Lleida.
Josep Maria Sans Escolà
Comissió sectorial de Salut
Esquerra Republicana