Nou país, reforma horària
Ara fa uns dies, la investigadora i divulgadora de temes educatius, Caterine L’Ecuyer, defensava al diari ARA la necessitat que els nens passin més hores amb els seus pares. En aquest sentit, afegia: “Moltes coses que resten capacitat d’admirar-se al nen són conseqüència del fet de tenir-lo davant una pantalla perquè no ens arriben les hores. Els horaris laborals s’haurien d’adequar als de l’escola”. Com la Catherine, nombrosos experts i acadèmics del nostre país fa anys que estudien i treballen per divulgar els beneficis que una reforma horària tindria sobre la societat catalana.
En els últims mesos, la iniciativa per la reforma horària, “Ara és l’hora”; ha sabut sabut posar fil a l’agulla a un projecte que potser encara molts consideren utòpic, o que veuen llunyà, però que és clau per posar les bases del nou país que estem construint. L’objectiu és tant ambiciós com necessari, implementar una nova manera d’organitzar els temps, canviar hàbits i trobar una conciliació, un equilibri entre vida professional i personal.
No podem seguir apostant per jornades laborals maratonianes, amb horaris fragmentats i poc productius, que no beneficien ni a empreses ni a treballadors. Ni podem restar potencial al nostre benestar. Una gran majoria de ciutadans pateixen en primera persona la dificultat de no conciliar la vida laboral amb la familiar. I reconeix que aquest fet l’angoixa. I la meva pregunta, retòrica si voleu, és tant senzilla que la podrien formular els meus fills de 2 anys: Perquè hem de viure pitjor si podríem fer-ho millor? Perquè hem de triar ser menys feliços?
Cal aturar-nos, analitzar i treure unes conclusions concises que generin els canvis legislatius adients per reorganitzar els nostres horaris. I això és el que estem fent a la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària al Parlament de Catalunya. Per primera vegada tenim sobre la taula el consens polític necessari per començar la primera fase, l’estudi de tot allò que caldria modificar. Siguem valents i fem-ho possible. No tinguem por de transformar, és la nostra responsabilitat.
Agnès Russiñol i Amat
Presidenta de la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària
Parlament de Catalunya
En els últims mesos, la iniciativa per la reforma horària, “Ara és l’hora”; ha sabut sabut posar fil a l’agulla a un projecte que potser encara molts consideren utòpic, o que veuen llunyà, però que és clau per posar les bases del nou país que estem construint. L’objectiu és tant ambiciós com necessari, implementar una nova manera d’organitzar els temps, canviar hàbits i trobar una conciliació, un equilibri entre vida professional i personal.
No podem seguir apostant per jornades laborals maratonianes, amb horaris fragmentats i poc productius, que no beneficien ni a empreses ni a treballadors. Ni podem restar potencial al nostre benestar. Una gran majoria de ciutadans pateixen en primera persona la dificultat de no conciliar la vida laboral amb la familiar. I reconeix que aquest fet l’angoixa. I la meva pregunta, retòrica si voleu, és tant senzilla que la podrien formular els meus fills de 2 anys: Perquè hem de viure pitjor si podríem fer-ho millor? Perquè hem de triar ser menys feliços?
Cal aturar-nos, analitzar i treure unes conclusions concises que generin els canvis legislatius adients per reorganitzar els nostres horaris. I això és el que estem fent a la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària al Parlament de Catalunya. Per primera vegada tenim sobre la taula el consens polític necessari per començar la primera fase, l’estudi de tot allò que caldria modificar. Siguem valents i fem-ho possible. No tinguem por de transformar, és la nostra responsabilitat.
Agnès Russiñol i Amat
Presidenta de la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària
Parlament de Catalunya