Ara ja no és un tema polític. Els “no” pressupostos és un drama social
Certament, hem perdut una oportunitat. Ja fa masses anys que el pressupost de salut és igual o pitjor que el de l’any anterior.
El 2013, no teníem marge de millora i inclús amb nous pressupostos ens havíem d’empassar nous ajustos, als que ens vam negar. Si fos el mateix cas, els hospitals, les escoles, les entitats socials, no s’estarien lamentant de la no aprovació dels pressupostos.
El nou pressupost posava a disposició dels Departaments 1.100 M €, dels quals, el 78,5%, 874 M € el destinàvem directament a despesa i polítiques socials, la major part, uns 317 M €, a salut.
Teníem l’oportunitat de tirar endavant amb el Pla de Xoc, concretat en el Pla Integral de millora de les llistes d’espera. Reduir un 50% el temps mitjà d’espera per a proves diagnòstiques i per primera visita a especialista no és qualsevol cosa. Reduir l’angoixa de les persones que estan esperant un diagnòstic és procurar per la seva salut i benestar.
Un cop el tenen, intentàvem reduir aquest 10% en les llistes d’espera quirúrgiques, perquè l’impacte positiu en la millora del temps de diagnòstic no quedés aturat per l’augment en el temps d’espera per la intervenció.
Plantejàvem també, sense apriorismes, obrir el debat i posar pressupost per a la millorar dels horaris d’atenció en els CAPS que han estat objecte de batalla social i política els últims anys. Més enllà d’establir els criteris, el que hem de fer és aplicar-los. Sabem que per fer-ho, calen recursos. I el hi havíem posat.
Donem les gràcies, doncs, a aquella oposició, a tota, no només a la CUP, que des de la superioritat moral, sempre reclamen pressupostos expansius, sense dèficit ni deute i la bíblia en vers, i que a l’hora de la veritat, el que ha fet és deixar penjada a la gent.
Comissió Sectorial de Salut
Esquerra Republicana
El 2013, no teníem marge de millora i inclús amb nous pressupostos ens havíem d’empassar nous ajustos, als que ens vam negar. Si fos el mateix cas, els hospitals, les escoles, les entitats socials, no s’estarien lamentant de la no aprovació dels pressupostos.
El nou pressupost posava a disposició dels Departaments 1.100 M €, dels quals, el 78,5%, 874 M € el destinàvem directament a despesa i polítiques socials, la major part, uns 317 M €, a salut.
Teníem l’oportunitat de tirar endavant amb el Pla de Xoc, concretat en el Pla Integral de millora de les llistes d’espera. Reduir un 50% el temps mitjà d’espera per a proves diagnòstiques i per primera visita a especialista no és qualsevol cosa. Reduir l’angoixa de les persones que estan esperant un diagnòstic és procurar per la seva salut i benestar.
Un cop el tenen, intentàvem reduir aquest 10% en les llistes d’espera quirúrgiques, perquè l’impacte positiu en la millora del temps de diagnòstic no quedés aturat per l’augment en el temps d’espera per la intervenció.
Plantejàvem també, sense apriorismes, obrir el debat i posar pressupost per a la millorar dels horaris d’atenció en els CAPS que han estat objecte de batalla social i política els últims anys. Més enllà d’establir els criteris, el que hem de fer és aplicar-los. Sabem que per fer-ho, calen recursos. I el hi havíem posat.
Donem les gràcies, doncs, a aquella oposició, a tota, no només a la CUP, que des de la superioritat moral, sempre reclamen pressupostos expansius, sense dèficit ni deute i la bíblia en vers, i que a l’hora de la veritat, el que ha fet és deixar penjada a la gent.
Comissió Sectorial de Salut
Esquerra Republicana