Drets socials

Pensions a la República Catalana (II): prou rics per mantenir-les?

Pol Carrion
Pol Carrion

En un article anterior indicàvem que la viabilitat del sistema públic de pensions dependrà, en gran mesura, de la disposició de la nostra economia per generar riquesa, i del fet que aquesta economia es fonamenti en una ocupació intensiva i ben remunerada, més que no pas en la ràtio pensionistes/ocupats. Al cap i a la fi la pregunta del milió és la següent: tenim prou recursos per mantenir l’actual sistema públic de pensions?

 

Per tal de poder donar resposta a aquesta qüestió hem d’analitzar diversos elements: els recursos que genera la nostra economia; l’evolució de la taxa d'ocupació; la relació entre productivitat i salaris; el pes de la massa salarial a l’economia; i la qualitat dels salaris. Recordem que la nostra anàlisi resta condicionada pel fet que el sistema de pensions es fonamenta, primordialment, en els recursos que arriben a la Seguretat Social a través de les cotitzacions dels treballadors i treballadores (assalariats i autònoms).

 

En aquest breu article analitzarem si l'economia catalana produirà prou riquesa en el futur per al manteniment de les pensions.

 

El creixement del PIB i de la despesa en pensions: el joc dels números

 

Un dels arguments que solen emprar els alarmistes que pregonen la fi del sistema públic de pensions és que el creixement de la despesa en pensions al qual haurem de fer front en el futur farà que el sistema esdevingui insostenible. No debades, segons un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional [1] la despesa de Catalunya en pensions passarà d’un 7% del PIB el 2012 a un 10,5% el 2041, cosa que implicaria que hi hauria recursos públics que ara dediquem a d’altres finalitats (educació, sanitat, serveis socials, dependència, etc.) que s’haurien de dedicar a pensions. Ara bé, aquest alarmisme esdevé infundat quan tenim en compte que, tot i l’hipotètic creixement de la despesa en pensions sobre el PIB a 29 anys vista (entre 2012 i 2041), aquest PIB també és previsible que creixi durant el mateix període. Juguem a fer números.

 

Segons dades d’Eurostat [2], entre 2000 i 2012 el PIB català (en paritat de poder de compra) va créixer a una mitjana del 3,4% interanual. Si fem una projecció del creixement d'aquest PIB entre 2012 i 2041 aplicant un creixement interanual constant del 3,4%, obtenim que l'any 2041 el PIB català hauria de ser de 559.600 milions d'euros (l'any 2012 va ser de 212.218M€). Si alhora apliquem un valor de 100 al PIB de 2012, observem que el PIB de 2041 tindria un valor de 263,7. Per tant, si durant el 2012 es destinaven 7 recursos a pensions (100x0,07=7) i 93 a d’altres finalitats, el 2041 se'n destinarien 27,7 (263,7x0,105=27,7) a pensions i 236 a d’altres finalitats. Tal com podem veure, dedicar més recursos a pensions no implicaria, en l'escenari de 2041, perdre recursos per a d’altres finalitats.

 

En aquest punt probablement algú es deu preguntar com podem estar parlant de quina serà l'evolució de l'economia catalana a 29 anys vista, quan durant aquest període es produiran tota una sèrie d'esdeveniments que és impossible que puguem preveure actualment. Benvingut sigui aquest escepticisme, si l'apliquem a totes les projeccions de futur, incloses les que cada dos per tres, per exemple, ens posen sobre la taula escenaris demogràfics apocalíptics relacionats amb del pes de la població major de 65 anys d'aquí a tres dècades.

 

Serem prou rics, però, serem capaços de redistribuir aquesta riquesa?

 

La qüestió, però, és que arribem el punt a on ens hauria de portar el debat sobre les pensions. Tal com hem pogut comprovar, el més probable és que la nostra economia generi en el futur prou recursos per mantenir les pensions públiques. Tenint clara aquesta premissa, és necessari analitzar com aquesta riquesa es trasllada al sistema de pensions, i si els mecanismes que avui dia ho garanteixen (cotitzacions a la Seguretat Social, influenciades per l'ocupació i els salaris) són suficients o cal cercar-ne de complementaris. En tot cas, ho deixem per a propers articles.

 

REFERÈNCIES:

 

[1] Consell per a la Transició Nacional (2014). La Seguretat Social catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

 

[2] Eurostat Database (2017). Gross domestic product (GDP) at current market prices by NUTS 2 regions, PPPs, million euros [en línia] disponible a < http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/show.do?dataset=nama_10r_2gdp&lang=en> [consulta: 17 d'abril de 2017].

 

 

Pol Carrion i Huguet

Investigador del JHU-UPF Public Policy Center

Vocal de la sectorial de Benestar Social d'Esquerra Republicana

Membre de la secció local d'ERC-Sant Adrià de Besòs