Vivim temps difícils, a Catalunya

Vivim una gran incertesa política arrel del neguit col·lectiu de com cal restablir la legitimitat democràtica, de com s’ha d’esvair l’aplicació de l’article 155 que ens tenalla, de com hem de construir l’anhelada República, de com, urgentment, cal treure els nostres presos polítics de la injusta presó, de com han de retornar els nostres exiliats...

Hi ha una gran incertesa pel futur a nivell general del país i, també, a nivell sectorial de tot el món que envolta la Salut, els afers socials i l’atenció a les persones.

On som? Cap on anem?

Després d’una legislatura curta, de transició, orientada bàsicament cap al referèndum d’autodeterminació, després d’unes eleccions imposades pel Govern de l’ Estat i on, contra tot pronòstic, l’independentisme ha guanyat d’una manera clara, què passarà a la propera legislatura?

Naturalment, cal primer, i com és obvi, aclarir la investidura del President i ràpidament formar Govern per tal de recuperar les institucions de manera prioritària i urgent.

La pregunta però és : i per fer què? Per repetir l’esquema autonòmic dins la legalitat constitucional? Per anar fent com una gran diputació administrant els recursos finalistes que arriben de l’Estat? Per fer més del mateix?

En el camp de la Salut i l’atenció de les persones, que és on ens centrarem ara mateix, i a criteri de la sectorial de Salut d'Esquerra Republicana, la resposta és clarament, NO!

I doncs?

Venim de lluny en l’establiment del nostre sistema sanitari propi, fruit dels traspassos de competències dels anys 80, de la LLOSC que ha marcat significativament els darrers 25 anys, amb un model actual que ha mostrat grans fortaleses i significatives mancances.

Disposem d’ una Xarxa assistencial, de primària i hospitalària, i també sòcio-sanitària, molt ben valorada per la ciutadania, d’un gran nivell de qualitat, acompanyada d’una recerca biomèdica puntera, de primer nivell internacional i de prestigi, tot plegat acompanyat d’uns resultats en salut francament bons.

Tanmateix, patim d’un infrafinançament greu i crònic del sistema que el fa insostenible. Som hereus d’ un model on cohabiten l ‘ICS (Institut Català de la Salut) amb el seu model funcionarial estatutari, i la XHUP ( Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública). Tenim uns professionals mal remunerats i esgotats i, ara a més, escassos. Disposem d’un baix nivell d’innovació, amb una encara evident descoordinació entre els nivells assistencials i on el territori hi té poc a dir.

Aquesta és la realitat mal ens pesi....i, alhora, aquesta és la nostra oportunitat!

I depèn només de nosaltres!

En el camp de la Salut i de l’atenció a les persones, la forma d’organitzar-nos, el model a desenvolupar, és totalment nostra.

Tenim, de fet, una veritable estructura d’Estat amb algunes mancances significatives, però probablement la més complerta que podem tenir en aquests moments en el conjunt del país.

En realitat tenim, doncs, l'oportunitat de definir el model que volem i necessitem per a la nostra República!

Podem construir República

I caldrà un gran esforç de consens, cert! I temps de debat amb totes les forces polítiques i sindicals, i sobretot amb tots els actors del sistema, professionals i ciutadania.

Des d’Esquerra Republicana

La sectorial de Salut d’Esquerra Republicana hi ha reflexionat molt sobre el model que creiem que el país necessita, i entenem que durant els propers quatre anys és el moment per plantejar-lo, planificar-lo, començar a implementar-lo i, finalment, aprovar-lo en forma de la nova Llei General de Salut i Social.

Grans trets del model que proposem:
 

• Un Model públic i Universal
  
  Finançat pels impostos i amb la dotació pressupostaria equivalent al PIB mitjà que hi destinen els països del nord d’Europa.

• Que pivoti sobre els professionals
  
  Cal restituir als professionals el nivell que els hi pertoca, amb una carrera professional única en el sistema , redefinint que vol dir treballador públic del sistema de Salut, redefinint les tasques dels diversos professionals, i que siguin partícips en la presa de decisions.

• Que pivoti sobre el territori
  
  Cal debatre profundament amb el món municipal l’atenció integrada amb els serveis socials i el seu encaix amb el sistema de salut, així com la seva participació en la planificació i decisió dels dispositius assistencials. La ordenació dels nivells cal que sigui racional i especifica i aprofitant tot el mapa d’actius existent.

• Que integri l’atenció social
  
  Les recomanacions incorporades al projecte ENAPISC ( Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària) han de sevir per a la progressiva implementació, amb la conseqüent integració de serveis, en un model on la persona sigui al centre i on els dispositius l’ acompanyen en el seu trajecte vital.

• Que integri la recerca i la innovació
  
  El PERIS 2016-2020 (Pla estratègic de recerca i innovació en salut ) i el CIMTI (Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores) són exemples del que s’ha de fer de forma sistemàtica, integrant el món de la recerca i la innovació en la quotidianitat, i reglamentant la participació de les empreses del sector salut. La salut com a motor de l'economia en el context del concepte de les empreses del coneixement.

• Que ordeni , coordini i planifiqui
  
  Cal suprimir duplicitats d’estructures, ordenar el terciarisme i reformular el model de pagament als proveïdors, donant autonomia de gestió i contractes programa

• Que empoderi al ciutadà
  
  El ciutadà, com a darrer responsable de la seva salut, precisa d'estratègies de promoció de la salut i de prevenció, en el que els ajuntaments hi tenen un paper clau.

• On l’Atenció Primària sigui el pal de paller real
  
  La primària amb els recursos suficients serà resolutiva, jugant un paper clau en la medicina comunitària, de nou amb la complicitat del mon local.
  
  La solució del col·lapse crònic de les urgències hospitalàries passa per un nou plantejament del malalt crònic i per una atenció domiciliària adient i la gran enyorada coordinació real i efectiva entre Primària i Hospitals.
  
  Un nou model, degudament desenvolupat i treballat, aprofitant totes les experiències acumulades, ha de ser la base de la nova Llei que estructuri un dels pilars de la nostre societat en un país que el volem més just i solidari

Un nou model, degudament desenvolupat i treballat, aprofitant totes les experiències acumulades, ha de ser la base de la nova Llei que estructuri un dels pilars de la nostre societat en un país que el volem més just i solidari

Tenim horitzó, tenim oportunitats i molta feina per endavant!

No badem.

Sectorial de Salut
Esquerra Republicana
salut@esquerra.cat