Drets socials

Una República per fer front a la precarietat laboral

Marina Sánchez Casanovas
Marina Sánchez Casanovas
Arrel de la crisi del 2007 i la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral de l’Estat espanyol, la vida s’ha precaritzat en el treball, empitjoren les condicions laborals i es produeix una menor protecció davant l’acomiadament.

Aquesta precarietat s’ha democratitzat i moltes més persones pateixen múltiples precarietats, la laboral, d’habitatge, de salut, de protecció social arribant a normalitzar-se aquesta situació incorporant en el nostre marc mental el fet que tots/es estem exposats a trobar-nos així,  de forma esporàdica o crònica, al llarg de la vida.

Segons les dades del darrer Informe de Càritas del mes de gener 2018, avui en dia, les persones que es troben en situació de precarietat son, majoritàriament, les persones immigrants i els joves. Destacant l’impacte en les dones que arriben a ser  51,4%. Segons el darrer estudi de CC.OO un 72% de les persones ocupades a temps parcial són dones, cosa que explica en bona mesura la diferència de sou. Per sectors, les majors desigualtats es donen en la construcció (27%), però també en els serveis (22%) i la indústria (21%), segons dades del 2015.

Qui no pot accedir a una feina digne no pot dur una vida semblant a la que viuen les persones del seu entorn, no te accés al consum, te dificultats per fer front al pagament de rebuts i planificar la seva vida.

La precarietat desposseeix les persones dels mecanismes bàsics per a garantir la seva autoestima, les fa viure amb por i amb incertesa constant, les invisibilitza, les deixa a la intempèrie, les exclou, es senten fracassades i s’autoculpabilitzen. Son vulnerables a l’hora de que canviïn les seves condicions laborals i es veuen forçades a flexibilitzar horaris, acceptar  increment laboral sense remuneració, anar a la feina malaltes per no tenir dret a baixa laboral, baixa formació per rotació en treballs diversos, etc...

El drama de la pobresa és la privació material però sobretot la inseguretat material,  la sensació que un es troba permanentment a la vora d'un precipici.
Més enllà del dolor que aquesta experiència implica, és crucial plantejar-nos la seva relació amb un dels valors centrals de les democràcies modernes: el de la llibertat.

En el concepte de llibertat republicana el “dominat” per antonomàsia és, després de l'esclau i la dona, el pobre: “La inseguretat material generada per la pobresa no és solament una amenaça per a la justícia o la igualtat, sinó també per a la llibertat. I, per tant, la igualtat material, o si més no un cert grau d'igualtat material, no solament no està en tensió amb la llibertat, sinó que n'és condició necessària (tot i que no suficient)”.

Es la idea de que una persona no pot ser propietat d’una altra. Consisteix bàsicament en no tenir amo, en ser lliure i no dependre de relacions personals, familiars, socials o laborals.

La construcció de la República catalana ens permetria dotar-nos del marc legal i socio-econòmic, superant el de l’Estat espanyol, per materialitzar polítiques laborals, fiscals i socials efectives. L’objectiu d’eradicar la pobresa i la precarietat laboral han d’ocupar la centralitat de l’agenda política si volem una societat d’homes i dones lliures.

Algunes propostes:

1. Reformar salari mínim interprofessional de 735,90 a 1.000 euros.
2. Garantir ingressos mínims per a tota la població mitjançant la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania.
3. Establir llindars mínims de condicions de treball (temporalitat, horaris, acomiadament..)
4. Combatre la bretxa salarial entre homes i dones que es situa a Catalunya en el 24%.
5. Compatibilitzar treball productiu amb reproductiu, temporalment i econòmic.
6. Promoure altres alternatives com l’economia solidària o l’acostament a altres sectors en què es poden trobar noves ocupacions.
7. Reformar les prestacions que alternen episodis d’ocupació i desocupació per garantir la qualitat de vida.


Marina Sánchez Casanovas
Sectorial de Benestar Social
Esquerra Republicana
benestarsocial@esquerra.cat