La pobresa energètica com a concepte és relativament recent, la premsa va començar a fer servir aquest terme a finals de l'any 2013.

Quan parlem de pobresa energètica estem parlant de la despesa en el consum d'energia en relació al nivell d'ingressos: Una llar es troba en situació de pobresa energètica quan ha de destinar una part massa elevada dels seus ingressos per arribar al consum energètic necessari i socialment desitjable.

La pobresa energètica no és res més que pobresa. Sí, hi ha pobresa, n’hi ha d’energètica, d’habitatge, d’alimentació, d’aigua, etc..

La crisi econòmica a fet aflorar una situació que fins aquell moment afectava a un nucli de població, la majoria dels casos eren per exclusió social, sense possibilitat d’accedir al mercat de treball. A dia d’avui ja no podem dir això, actualment afecta a un sector molt més ampli de població (13,7% a Catalunya), i malauradament dins d’aquest grup hem d’incloure famílies on treballa un dels membres, però amb un contracte precari, que no permet cobrir les necessitats bàsiques.

Que han fet les companyes de subministrament? Mirar cap un altre costat. Fins que el Parlament de Catalunya no ha legislat i les entitats com l’Aliança Contra la Pobresa Energètica han empès, les subministradores no s’han mogut.

El model energètic de la República Catalana està pensat per la no dependència de l’exterior. Això serà possible amb un altre manera de generar l’energia, a traves de les energies d’origen renovable. Aquesta nova manera possibilitarà, com he dit al principi del paràgraf, no haver de dependre de l’exterior, sí o sí, seran renovables. I sobretot és important que el control no estigui en mans de societats anònimes, del capital. Ja sabem quins son els seus objectius i aquests no passen pel benestar social de les catalanes i catalans.


Josep Cruz
Sectorial de Benestar Social
Esquerra Republicana
benestarsocial@esquerra.cat