Justícia

La perversió de l'execució penal

Pere Ribó
Pere Ribó
Tal com diuen els ordenaments jurídics espanyol (art. 25.2 de la Constitució, Llei Orgànica General Penitenciària, Reglament Penitenciari) i català (Reglament d’Organització i Funcionament dels Serveis d’Execució Penal a Catalunya, 2006), les penes i mesures privatives de llibertat han d’estar orientades a la rehabilitació i reinserció social dels infractors de la llei penal. Dit d’una altra manera, a fornir els mitjans per a que el major nombre d’aquests persones tinguin l’oportunitat i els mitjans d’esmenar les conductes, algunes certament terribles, que han fet mal a la societat (encarnada en les víctimes), i a sí mateixos; i que, en ser alliberats, puguin viure subvenint les seves necessitats i respectant la llei.

Aquesta és l’aposta, des de fa força anys, i potenciada en la darrera legislatura per l’equip del conseller Carles Mundó, del sistema penitenciari català, veritable estructura d’Estat (seguim essent la única ”Comunitat Autònoma” que ha assumit aquestes competències). És de difícil però apassionant gestió per a la majoria dels seus treballadors, en la mesura en que ha d’afrontar la doble cara d’unes persones, alhora botxins dels demés i víctimes de sí mateixes i les seves circumstàncies vitals, i construir-los de nou per a fer-ne ciutadans responsables, i que, com a mínim, no provoquin més patiment. Dir això no és popular , ni comprès fàcilment per moltes persones, és terreny abonat per a moltes demagògies, però és una tasca necessària, humil però valuosa, per a tota la societat. No n’hi ha prou amb amuntegar persones uns quants anys i deixar-les anar sense més al cap del temps, cal que siguem agents de canvi, en positiu, dins de les nostres limitacions.

Això és el que es practica a Catalunya, no a tot l’Estat, però, ni tampoc respecte determinades persones. L’ús de la presó preventiva s’està estenent perillosament com a arma per a perseguir la dissidència política, ideològica, o fins i tot estètica, no com a eina d’investigació, ni molt menys de reinserció, sinó com a inquisició per a doblegar voluntats i conviccions vulnerant amb cada cop més desvergonyiment els principis d’imparcialitat, últim argument del Dret Penal, separació de poders, llibertat d’expressió i manifestació. Des de fa gairebé set mesos, homes i dones dignes, demòcrates i pacífics, líders socials d’un moviment cívic i popular com no n’hi ha d’altre , gosaríem dir, a Europa en aquests moments, són a presó per motius polítics, maldestrament disfressats d’arguments pseudojurídics, per una part del poder judicial que no només s’interposa en la tasca del poder legislatiu sinó que ho fa teledirigida per un altre poder legislatiu i executiu oposat, de molt escassa tradició democràtica, que no dubta en recórrer a les jugades més brutes i a saltar-se les seves pròpies lleis, per a fer-ho possible. El seu empresonament és un mirall del segrest general del país i de les seves institucions.

Per això ens cal recuperar les nostres institucions i potenciar-les en el camí d’esdevenir una república independent per a que la millor gent la lideri cap a la decència i la prosperitat. El seu sacrifici no serà en va i, amb la mobilització popular i democràtica, sens dubte, tornaran al seu lloc: a casa, a dirigir el país vers la llibertat !!


Pere Ribó i Solé
Secretari de la sectorial de Justícia
Esquerra Republicana
justicia@esquerra.cat