Hi ha una màxima de l’escriptor Manuel de Pedrolo que de molt jovenet vaig fer meva: “Quan una causa és justa, cal protestar fins i tot quan no serveix de res”. Segurament per això treballo al tercer sector i he “invertit” una part de la meva vida en “accions” als moviments socials.

Però quan veig que els sindicats, la majoria dels moviments socials, el tercer sector, ja sigui públic o privat, es manifesten contra de les retallades a la plaça Sant Jaume i no a la Delegación del Gobierno; i quan veig com disparen i “escratxen” contra l’agònica autonomia catalana, prou ofegada financerament i subordinada políticament, és quan penso que potser Pedrolo no tenia raó en tot.

Si els lluitadors de les causes justes no saben identificar el culpable de la injustícia i culpabilitzen dels seus mals aquells a qui haurien de fer costat, aleshores protestar no tan sols no serveix per res, sinó que s’estan fent els gols a la pròpia porteria i perdran el partit per golejada. I ells en seran els principals culpables.

El filòsof i polític italià Antonio Gramsci deia que”lluitar sense pensar, és com disparar sense apuntar”. Així mateix, una ciutadania responsable i uns moviments socials igualment responsables han de poder, no tan sols identificar les causes estructurals i conjunturals de les desigualtats i les injustícies, sinó també ser capaces d’identificar-ne correctament el principal culpable i analitzar bé l’estratègia de la seva lluita, per tal que aquesta els apropi a una solució i no pas el contrari.

Són i seran temps molt difícils i si volem estar a l’alçada dels moments històrics i al servei eficient del bé comú, haurem d’estar disposats a pensar, dir i fer coses de manera diferent de com les havíem pensat, dit i fet, fins ara, si les circumstàncies, l’anàlisi de la realitat i el sentit comú així ho requereixen. No podem ser presoner de les postals de naftalina ni adoptar impostura edulcorades si realment volem ser útils al país i a aquells que més pateixen.


Jordi Fexas
Vocal de la Sectorial de Moviments Socials