Es ben cert que el concepte de societat civil tal i com avui l'entenem, adquireix nom propi i reconeixement polític amb Antonio Gramsci . Aquest filòsof radiografià amb precisió les societats industrials i n'identificà els actors socials i polítics. I sobretot intentà descriure els seus potencials com a agents de canvi i transformació.

Encara que avui ens sembli quelcom aliè i sovint antagònic, el concepte gramscià de societat civil inclou els partits polítics com a part fonamental d'aquesta. La crisi en els models polítics regits pels partits a les democràcies occidentals potser ha contribuït que en el nostre imaginari social els dissociem del que entenem per societat civil.

Esquerra és, com diu el seu president, l'únic partit socialdemòcrata d'Occident que va arribar a la socialdemocràcia sense passar pel marxisme. I això és així perquè ERC, com cap altre projecte o partit, té una gènesi o uns orígens molt vinculats a la societat civil i als moviments socials i populars.

Si el nostre país i el seu projecte de llibertat han pogut resistir tres-cents anys d'ocupació, ha estat perquè, malgrat no tenir estat sinó estats en contra, han tingut una societat civil que n'ha intentat suplir les funcions. Una societat civil sense partits, és una societat pobre i uns partits sense societat civil no tindrien sentit.

Obrir el projecte d'Esquerra a la societat civil és quelcom que forma part del seu adn, de la seva raó de ser, de sentir, de veure i de fer país.

Invoquem, doncs, al mestre Sisa i donem la benvinguda a la Gemma Calvet, l'Eva Piquer, en Jordi Llavina, en Joan Reig i en Josep M. Terricabras per treballar amb nosaltres com a independents i per a ser, precisament, independents.


Jordi Fexas
Vocal de la comissió sectorial de Moviments Socials