Els altres catalans també hi han de ser
A Catalunya, un 23% de la població és nascuda a la resta de l’Estat espanyol, segons dades del 2005 de la Generalitat de Catalunya. Molts catalans d’origen espanyol estan associats a entitats culturals de les seves terres natals, com són les entitats andaluses o les cases regionals.
La gran majoria de les persones que formen part d’aquestes entitats parlen català, es fan pa amb tomàquet, paguen les autopistes per anar a la Costa Brava, han de passar per Madrid si volen fer un vol internacional, i veuen com tanquen centres de salut, com augmenten les ràtios de les aules i com s’apugen les matrícules de les universitats públiques. Totes aquestes persones tenen tants motius com nosaltres per voler la independència. I moltes d’elles, de fet, estaven també l’11 de setembre entre el milió i mig de ciutadans que clamàvem l’Estat propi.
Però hi ha encara molta feina a fer. Moltes altres persones d’origen espanyol tenen com a marc de referència i d’informació els canals que arriben de la capital de l’Estat, amb la intoxicació informativa que això comporta. La Brunete mediàtica es fica, com la humitat, a totes les cases i contribueix a la desinformació i a la informació tergiversada. Hi ha encara molta gent catalana que no sintonitza TV3 a casa, o que no llegeix mai un diari català, ni escolta cap ràdio catalana, i això dificulta la possibilitat de contrastar la informació que arriba de la resta de l’Estat quan es tracta d’analitzar el que passa a casa nostra.
En aquest sentit, ens toca a nosaltres apropar-nos a les entitats culturals d’altres regions de l’Estat espanyol i allargar la mà, treballar conjuntament amb elles pels objectius comuns i per la millora de la nostra realitat social més propera. Perquè tots som igual de catalans i perquè el dia que es convoqui el referèndum sobre l’Estat propi aniran a votar, no només aquells que hem anat cada 11 de setembre al Fossar, sinó també el nostre veí andalús, el propietari del bar gallec on fem el cafè cada matí i els pares i mares extremenys de l’escola dels nostres fills. I cal que tothom estigui ben informat.
Núria Clotet
Secretària de la comissió sectorial de Moviments Socials
La gran majoria de les persones que formen part d’aquestes entitats parlen català, es fan pa amb tomàquet, paguen les autopistes per anar a la Costa Brava, han de passar per Madrid si volen fer un vol internacional, i veuen com tanquen centres de salut, com augmenten les ràtios de les aules i com s’apugen les matrícules de les universitats públiques. Totes aquestes persones tenen tants motius com nosaltres per voler la independència. I moltes d’elles, de fet, estaven també l’11 de setembre entre el milió i mig de ciutadans que clamàvem l’Estat propi.
Però hi ha encara molta feina a fer. Moltes altres persones d’origen espanyol tenen com a marc de referència i d’informació els canals que arriben de la capital de l’Estat, amb la intoxicació informativa que això comporta. La Brunete mediàtica es fica, com la humitat, a totes les cases i contribueix a la desinformació i a la informació tergiversada. Hi ha encara molta gent catalana que no sintonitza TV3 a casa, o que no llegeix mai un diari català, ni escolta cap ràdio catalana, i això dificulta la possibilitat de contrastar la informació que arriba de la resta de l’Estat quan es tracta d’analitzar el que passa a casa nostra.
En aquest sentit, ens toca a nosaltres apropar-nos a les entitats culturals d’altres regions de l’Estat espanyol i allargar la mà, treballar conjuntament amb elles pels objectius comuns i per la millora de la nostra realitat social més propera. Perquè tots som igual de catalans i perquè el dia que es convoqui el referèndum sobre l’Estat propi aniran a votar, no només aquells que hem anat cada 11 de setembre al Fossar, sinó també el nostre veí andalús, el propietari del bar gallec on fem el cafè cada matí i els pares i mares extremenys de l’escola dels nostres fills. I cal que tothom estigui ben informat.
Núria Clotet
Secretària de la comissió sectorial de Moviments Socials