Divendres es va aprovar al Parlament una proposició de llei que modifica l’actual normativa corresponent a les ajudes als i les joves ex-tutelades. Catalunya és pionera a l’estat espanyol i en comparació amb la resta de països del nostre entorn, en un programa impulsat per l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i ex-Tutelat per tal de donar continuïtat en l’acompanyament als nois i noies que han estat tutelades per l’Administració més enllà dels 18 anys, que és quan legalment queden fora del sistema de protecció.

Aquest acompanyament pot consistir des de suport jurídic o psicològic, fins a l’accés a recursos residencials o a la famosa prestació econòmica. En tots casos, aquestes ajudes pretenen ser una eina complementària a l’acompanyament educatiu per donar suport a l’emancipació, a la construcció del propi projecte vital i per ajudar en l’apoderament d’aquest jovent per tal que puguin viure autònomament.

Actualment, la percepció de la prestació econòmica de 663€ mensuals des del 18 fins als 21 anys, està subjecte a un pla de treball individualitzat enfocat a la consecució d’aquests objectius emancipatoris, i per tant, cal que el noi o la noia estigui formant-se, buscant pis (o si ja té un recurs compartit aprendre a conviure i a poder viure de forma autosuficient) i/o immers en un projecte d’inserció laboral. Amb la modificació aprovada al Parlament aquestes condicions no es modifiquen, però sí s’amplien les possibilitats per tal d’accedir a la prestació i també per tal de poder-la continuar percebent en casos d’excepcionalitat.

En primer lloc, es rebaixa les condicions mínimes per poder accedir a la prestació econòmica, de manera que enlloc de ser necessaris 3 anys com a mínim d’haver estat tutelat/da, sigui suficient un any tutelat pel sistema de protecció. Aquesta mesura és especialment beneficiosa per als joves migrats sols, ja que molts d’ells arriben a Catalunya (i per tant entren dins del sistema de protecció) a partir dels 16-17 anys, i per tant podran accedir amb aquesta modificació a la prestació cosa que ara no era possible. En el cas dels nois i noies que portin menys d’un any tutelades, s’amplia la prestació fins als 12 mesos (actualment està fins a 6 mesos).

D’aquesta manera, el Govern continua ajudant a aquests migrats joves més enllà de la majoria d’edat per tal d’acompanyar-los en la seva emancipació i sobretot, evitar engreixar les bosses de persones en situació de vulnerabilitat.

De cara a continuar amb la prestació més enllà dels 21 anys, s’amplien les excepcionalitats de manera que s’afegeix a la condició d’estar cursant estudis post-obligatoris, el fet que el jove estigui en un procés d’inserció laboral però que no arriben els seus ingressos al mínim garantit de subsistència. També es reconeix la possibilitat d’ampliar la prestació per motius de màxima vulnerabilitat a partir d’informes socials. En tots tres supòsits, l’ampliació és fins als 23 anys, edat mínima per tal de poder percebre la RGC, superant així també el “gap” entre l’una i l’altra prestació.

L’aprovació d’aquests canvis millora les ajudes i l’acompanyament als joves que han estat sota la tutela de la DGAIA un cop han complert la majoria d’edat, minimitzant les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió social. Però també és cert que aquestes mesures han de ser complementàries al què realment és necessari, i és que cal potenciar la inserció laboral d’aquests nois i noies, ja que la feina és la millor política social per la inclusió social. I això passa, especialment en el cas dels i les joves migrades, per agilitzar les autoritzacions de treball, competència de l’estat, i aquesta és una de les reclamacions que la Generalitat (i també el Parlament en altres textos aprovats per la majoria de grups polítics) a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies fa al govern central.

El treball és la principal eina de garantia de drets i igualtat d’oportunitats. Per això, des del grup parlamentari d’Esquerra Republicana no vèiem positiu allargar d’entrada la prestació fins als 23 anys tal i com demanaven altres grups amb la voluntat de poder impulsar i donar una visió no tant assistencialista i més emancipatòria a les polítiques de suport al i les joves en situació de vulnerabilitat.

En tot cas, és un avenç però cal ser curoses respecte actituds triomfalistes ja que aquests canvis (malgrat tramitar-se com a lectura única) no entraran en vigor fins a l’aprovació de nous pressupostos.

Georgina Oliva

Secretària Nacional de Salut i Benestar

politicasocial@esquerra.cat