Som en el millor moment per treballar en el model d’atenció integral de salut i social, i per implementar un sistema compartit dissenyat i dedicat al ciutadà en el sentit republicà més ampli. Els eixos a considerar es basen en:

• Polítiques centrades en la persona

• Qualitat del servei adaptat a les necessitats

• Proximitat que ha de facilitar la implementació de les actuacions

Aquesta integrabilitat no s’entén si no surt d’una coordinació àgil i eficient entre tots els agents en una sola política que eviti fragmentacions, solapaments i absències assistencials.

Tenim un guió a manera de Pla Director amb continguts molt ben elaborats i recollits en el Pla Interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) que ha anat evolucionant constituint un canvi de model inicialment centrat només en la salut per caminar cap a l’atenció centrada en les persones i sota una mirada comunitària que requereix d’un marc d’actuació conjunt considerant un finançament apropiat i una indispensable flexibilitat en l’actuació dels professionals des de les dues administracions. Pensem que es faria necessària la creació d’una comissió permanent com a eina amb capacitat de vetllar pel seu adequat funcionament.

El punt de partida i embrió el trobem en el model Ledesma que va fer aportacions importants però que no va acabar de reeixir per manca d’arrelament inderdepartamental. Al 2016 es fa un redimensionament en un primer PIAISS amb mes potencialitat de adaptar-lo a una realitat on les residències de la Gent Gran, l’Atenció integrada en l’entorn domiciliari, la llarga Estada i l’Atenció a la Salut Mental tinguin un marc adequat. El replantejament d’aquestes línies estratègiques possibilita la implementació del PIAISS amb unes expectatives fonamentades de donar una resposta als problemes actuals de la societat amb criteris de sostenibilitat i conciliació amb les polítiques de gènere.

Quins són aquests problemes actuals? No són res que ja estiguin perfectament coneguts. Els determinants de salut ens diuen el grau de transcendència que te la parada del metro en les taxes de supervivència. La compartimentació de serveis en un mateix cicle vital produeix carències, duplicitats i en definitiva ineficiències. La innovació i la implementació de les noves tecnologies permet trobar resposta a la situació de confusió en la que no sempre sabem que fem, com ho fem, a qui i quins resultat tenim. Disposar d’un Big Data per gestionar la diversitat, complexitat i quantitat creixent de dades, i introducció de la intel·ligència artificial que ens permetran abordar la realitat ràpidament canviant dedicant els esforços d’una manera diferent. Estem parlant d’un radical canvi de paradigma assistencial basat en les interaccions.

Es indispensable plantejar interaccions no només a nivell de salut i social. Cal ampliar-ho a ensenyament, justícia i treball. Això només es factible amb una bona interacció entre sistemes Per aconseguir aquesta interoperabilitat i evitar el perill de convertir-se en el cabina del germans Marx cal assegurar una adequada connectivitat i dotar-nos de determinants materials per modificar supraestructures.

Ara tenim la oportunitat de desplegar totes aquestes transformacions ambicioses en la mesura que tenim presència en els Departaments esmentats i podem generar polítiques transversals, integrals i integradores. Construïm república.

Josep Maria Sans Escolà

Comissió sectorial de Salut

salut@esquerra.cat