Durant els gairebé cinc mesos que ha durant el judici, la part de la vista oral, als líders independentistes, hem pogut veure dia rere dia les advocades de cada un dels presos i preses polítiques “en acció”. Les hem pogut veure interrogant els nombrosos testimonis que han passat pel Tribunal Suprem, exposant conclusions, adreçar-se al tribunal i en definitiva, hem vist de primera mà quina és la feina d’una advocada, i especialment quin és el seu paper en una sala on s’està duent a terme un judici penal.

Durant cada una de les sessions, hem pogut veure la importància de la figura de l’advocada, i per a què serveix. Per la gent que no coneix el funcionament del món de la justícia, ha servit per entendre millor quin és el rol de l’advocada defensora en el marc d’un procediment penal. Hem pogut veure que l’advocada no és una simple “defensora” dels interessos del seu client davant del tribunal, sinó que en definitiva representa al seu client al llarg de tot el procés, amb tot el que això implica. Si ens hi fixem bé, els acusats van tenir la oportunitat d’intervenir únicament en les primeres sessions del judici (quan se’ls hi va fer l’interrogatori) i al final, en el torn d’última paraula.

Durant la resta del judici, han estat les advocades les qui han intervingut en tot moment en representació dels acusats. Les advocades han sigut “la veu” dels seus clients durant cada una de les sessions, les que han marcat l’estratègia de defensa, les que han intervingut i han fet les preguntes als testimonis. A més a més, la societat haurà notat que cada una d’aquestes intervencions no és pas improvisada, i que requereix molta preparació prèvia.

Això haurà comportat que molta gent vegi a partir d’ara la figura de l’advocada de manera diferent, i que tinguin una imatge més acurada del que és una advocada i que la imatge que és té d’aquesta professió sigui més positiva, ja que ha quedat palès que la intervenció d’una advocada és imprescindible, i implica molt de sacrifici i dedicació. Després d’aquest judici, la societat i el món independentista en particular veurà la figura de l’advocada amb uns altres ulls.

El judici ha deixat clar que la figura de l’advocada va molt més enllà de defensar al client, doncs una advocada també ha de lluitar perquè es faci justícia. Les advocades s’han de posar a la pell dels seus representats, i encarar-se a totes les fases del procés judicial amb la finalitat que la sentència sigui el més justa possible. La gent ha vist la importància de que les advocades facin les preguntes adequades als testimonis, i que ho portin tot preparat. Així mateix, s’ha vist la importància de que tinguin la capacitat de reacció i improvisació quan per exemple la fiscalia o l’acusació particular es presenta amb alguns fets/proves amb les que no es contava.

Tot i que en aquest cas és evident que per la seva complexitat, la figura de l’advocada ha estat especialment rellevant, en qualsevol cas penal, sigui quina sigui la pena que es demana a l’acusat, la intervenció de l’advocada és imprescindible. De fet, moltes de nosaltres ens hem fet un fart de sentir comentaris durant els darrers mesos de l’estil “que bé ho ha fet la Marina Roig”, “que bé ha parlat avui el Van den Eyde”, o “l’Olga Arderiu ha acorralat la secretària judicial”.

En conclusió, la transmissió pública del judici ha afectat positivament la imatge que la societat té de l’advocacia. Independentment del resultat final i del que dictamini la sentència, la gent ha vist la feina que implica representar un client, i la preparació i esforços que requereix. Fins i tot en el cas que els presos i preses polítiques siguin condemnats, s’ha demostrat que les advocades han fet tot el que ha estat a les seves mans per defensar el que és just.

Anna Orellana

advocada.