Ser l’alcaldessa de la ciutat que t’estimes i que t’ha acollit durant tants anys és tot un honor i un privilegi. Fa uns mesos que afronto aquesta nova etapa des de la màxima humilitat però amb molta il·lusió, i assumint el repte que suposa ser una dona alcaldessa.

Cada vegada som més les dones que ocupem els màxims càrrecs de les administracions locals. És el camí que va traçar la Nativitat Yarza ara fa 85 anys, però encara tenim molt camp per recórrer. Actualment a Catalunya només tenim un 23% d’alcaldesses, una xifra que ens ha d’encoratjar a continuar exigint el paper que ens pertoca.

Davant els reptes que ens planteja aquest segle, feminitzar la política és urgent i necessari. Les dones aportem emocions i sensibilitat, certament, però també som garantia de rigor i bona gestió. Sempre governem posant al centre les persones.

Ser dona i alcaldessa no és fàcil. Hem de lluitar per conciliar la nostra vida familiar i sovint hem d’aguantar gestos condescendents que els nostres companys no han patit mai. Jo mateixa he viscut situacions desagradables en aquests darrers mesos. I tot i així no ens arronsarem, perquè tenyir de lila els ajuntaments és un pilar fonamental de les polítiques republicanes. No volem governar com els homes; volem tenir els mateixos drets.

La Carme Forcadell i la Dolors Bassa són referents d’aquesta manera de fer. Elles han demostrat el seu compromís fins al final, assumint la seva situació de repressió. Són un exemple a seguir per totes nosaltres.

Mireia Ingla i Mas

Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès