Feminismes

Sexualitat i drets

Mònica Morros
Mònica Morros

Fruit de la lluita feminista, els drets sexuals i reproductius esdevenen l’aplicació dels drets humans a la sexualitat i a la reproducció d’una persona. Aquests drets, que haurien de ser inqüestionables, encara es troben fortament vulnerats a massa parts del món.

La possibilitat que cada persona pugui exercir la seva sexualitat de forma lliure, informada, saludable i satisfactòria i que ho pugui fer de la mateixa manera amb la seva vida reproductiva, són qüestions que van aparèixer per primera vegada en organismes internacionals, a la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, celebrada al Caire el 1994. En altres moments se n’havia parlat amb timidesa però no és fins al Caire que emergeixen amb força i es posa especial èmfasi en el control, per part de les mateixes dones, a la seva pròpia sexualitat.

La Plataforma d’Acció de Beijing, aprovada per la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing 1995) va apuntalar aquests primers consensos exigint als Estats la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius per llei.

Recentment, l’Agenda 2030, també estableix específicament la necessitat de reforçar aquests drets. Dins de l’àmbit de Salut i Benestar es prioritza: “garantir l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosos els de planificació familiar, informació i educació, i la integració de la salut reproductiva a les estratègies i programes nacionals”.

Catalunya ja disposa d’un sistema públic de salut universal i de qualitat. Això suposa un bon entorn pel que fa a la situació dels drets sexuals i reproductius. Ara bé, encara queda feina a fer.

El govern, conscient d’això ha fet passos endavant en aquest sentit. Recentment, la Conselleria de Salut, amb Vergés al capdavant, ha presentat el nou Protocol d’atenció i acompanyament al naixement a Catalunya. Un protocol, que seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, gira al voltant del màxim respecte a les decisions de les dones. D’un major l’acompanyament d’aquestes en tot el procés. I com no podia ser d’una altra manera, de la protecció de la salut de les dones i dels nounats. Es vol garantir el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants, amb l’objectiu final de garantir una atenció respectuosa a la maternitat.

Un dels grans pilars per assegurar que qualsevol persona tingui la possibilitat de gaudir d’aquests drets és el dret a la informació en si mateix. En el cas que aquí ens pertoca, això es tradueix en l’educació sexual. Molt important sobretot en les dones, ja que històricament el consentiment i el plaer femení han estat supeditats al masculí i malauradament encara collim fruits amargs d’aquella collita.

En aquest sentit, la Conselleria d’Educació, amb el conseller Bargalló al capdavant, i dins de les orientacions curriculars, ha incorporat l’educació afectiva i sexual basada en els principis dels drets humans i orientada al coneixement de la sexualitat, al desenvolupament de les capacitats afectives i a les pràctiques saludables de realització personal i de relacions que evitin models de subordinació.

Queda molt camí per recórrer sobretot ara que tenim una extrema dreta reaccionària en auge que ha vingut a trencar consensos socials ja assolits, com ho és el dret a l’avortament. “El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”, deia Simone de Beauvoir a principis del segle XX, ens toca seguir lluitant!

 

Mònica Morros i Serra

Cap de relacions institucionals de del departament de salut

Politòloga