Hem de fer el camí per a poder frenar la violència masclista. Per frenar-la, hem d’estar el més a prop possible de la víctima. I facilitar-li totes les eines possibles: personal mèdic especialitzat, psicòloges especialitzades, assistents socials propers i, també, jutjats especialitzats.

Busquem assolir arribar a les estadístiques adients fixades pel Consell General del Poder Judicial? No. Què és el més important? Frenar la violència. I només podem frenar si posem tots els mitjans necessaris a la víctima. Li hem de donar les respostes. I les hem de donar a prop. Si aconseguim l’empoderament de la víctima per frenar a temps una situació vulnerable potser no ho haurem de lamentar.

Per aconseguir això, hem d’estar a prop. No podem recolzar la comarcalització dels jutjats de violència sobre la dona. Si passen a ser de la comarca i deixen de ser locals, perdem proximitat. Perdem oportunitat.

La proposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal de comarcalitzar aquests jutjats no és efectiva per la víctima. Des del 2016 té aquest propòsit. I des del 2016 el Departament de Justícia s’hi oposa. És evident que no podem recolzar el tancament d’uns jutjats que garanteixen la proximitat de la justícia al ciutadà.

Durant el passat mes de gener hi va haver una pluja de mocions als ajuntaments mostrant el rebuig per la supressió dels jutjats de violència domèstica.

Diguem totes al Ministerio de Justicia que això no va així. Que així no anem enlloc i que no és el que volem. Diguem-ho juntes, però diguem-ho a qui toca.

Désirée Slauka Triler Trujillo

Sectorial de Justícia

justicia@esquerra.cat