Resulta un punt recurrent a les comissions de justícia del Parlament, la denúncia de certs grups, els que s’autoanomenen constitucionalistes, posant el crit al cel per una suposada fugida de jutges, fiscals i demés funcionaris de l’administració de justícia com a resultat del procés independentista i l’assetjament i por que tanmateix, suposadament, els ha comportat.

Aquest grups insisteixen en que el clima polític a Catalunya dificulta que treballadors públics, jutges i fiscals de la resta de l’estat vulguin desenvolupar la seva carrera professional a Catalunya. I com a mesura per a posar-hi remei proposen millorar les seves retribucions, tan bàsiques com complements, per incentivar-los. És a dir, que fem dopatge retributiu. La lògica de la proposta seria concloure que el jutge, el fiscal o funcionari deixa de tenir por o de sentir-se coaccionat si té la cartera plena.

El més preocupant és que aquest discurs qualli en formacions que es diuen catalanistes i d’esquerres. En primer lloc per la falsedat tant fàctica com estadística que suposa afirmar que el sistema judicial català pateix fugues pel context polític i en segon lloc per la irresponsabilitat de privilegiar uns funcionaris per davant d’uns altres amb fonament a tals fal·làcies.

D’existir un problema en el sistema judicial català és el de manca de vocacions nadiues. Cal que ens preguntem que fa que els joves catalans no es sentin cridats a engreixar la plantilla del noble ofici del servei públic en general, i de la justícia en particular. I no només això, hem de trobar-hi solucions.

Els jutges i fiscals, a l’hora d’impartir justícia i vetllar per la legalitat han de regir-se per la llei, però també han de ser permeables als usos culturals i als corrents de pensament de la societat a la que serveixen. Potser ha arribat el moment de reivindicar jutges i fiscals catalans. Només així, la cinquena columna que es nega a utilitzar el català en les seves resolucions i que es prodiga en el lawfare per combatre qualsevol dissidència dels principis que han de garantir la indissoluble unitat de l’estat espanyol podrà ser reconvertit en una cinquena columna al cor de la bèstia que faci prevaldre els drets civils dels ciutadans en un estat de dret corromput des de la seva concepció l’any 1978.

Jordi Orobitg i Solé

Diputat al Parlament de Catalunya

Portaveu de Justícia del Grup Republicà