La crisi que estem vivint a nivell mundial pel Covid-19 té i tindrà un impacte en les nostres societats a hores d’ara difícil de mesurar i imaginar. El que sí sabem és que l’afectació per als col·lectius en situació de vulnerabilitat serà de grans proporcions. Ara per ara, entre els col·lectius invisibilitzats que pateixen de manera particular la crisi caldria apuntar el de les persones migrades que viuen i treballen al nostre país, en situació precària.

 

Davant situacions com la que estem vivint un dels factors primordials a tenir present és la capacitat de l’administració per fer arribar informació bàsica de manera ràpida i eficaç a tota la ciutadania. A Catalunya, el Govern de la Generalitat està realitzant un gran esforç perquè durant la crisi tota la informació sigui accessible, en llengües i formats diversos. Esforç, que gràcies també a la col·laboració solidària de molts conciutadans, ha pogut arribar a molta població migrada del nostre país.

 

Però al marge de la informació compartida, la població vivim amb neguit la gravetat del moment, i patim per les repercussions laborals, familiars i econòmiques que tot plegat comportarà. A més, entre moltes de les persones migrades que resideixen i treballen en condicions precàries al nostre país, la preocupació encara és major per la necessitat imperiosa de tramitar la renovació de les diverses autoritzacions de treball i residència que han vist bloquejat el seu tràmit; o bé, perquè s’ha anul·lat la petició de cites administratives que permetien regularitzar i actualitzar la documentació personal o laboral. Fets que agreugen les dificultats i els obstacles vitals d’aquestes persones, per la qual cosa cal que de manera urgent el govern espanyol, a l’ igual que ja ha fet ajornant i suspenen els terminis d’aquells ciutadans de l’Estat que havien de renovar el seu document d’identitat; estableixi, també en aquests casos una pròrroga de la vigència del NIE a totes les persones estrangeres, fins com a mínim, la derogació de l’Estat d’alarma.

 

Un altra situació a la que cal prestar especial atenció, dins d’aquest col·lectiu, és la de les treballadores migrades de la llar i/o cuidadores de persones dependents. Moltes de les quals, a més de no comptar amb la plenitud dels seus drets laborals garantits, han vist com malgrat la situació de confinament, eren obligades a romandre al seu lloc de treball sense comptar amb les proteccions de seguretat sanitàries recomanables; i en els pitjors dels casos, eren acomiadades de la seva feina.

 

Malgrat aquestes i moltes altres situacions la consciència cívica i la solidaritat de gran part de la ciutadania, ha generat multitud d’iniciatives particulars i de treball en xarxa per afrontar la crisi. Algunes comunitats com la xinesa ha estat exemple de responsabilitat i generositat. Primer autoconfinant-se a casa de manera voluntària i particular, i de l’altra, donant recursos sanitaris per fer front a la crisi.

 

Vivim moments convulsos que marcaran un precedent en la forma d’actuar col•lectivament i de plantejar les prioritats polítiques. Superada la crisi entrarem en un punt i a part amb el que caldrà redefinir quina és la societat que volem i com gestionar les emergències més immediates. Haurem de posar al centre de les polítiques públiques les persones, i solament des dels valors històrics de la fraternitat, igualtat i llibertat que han fonamentat el republicanisme, podrem redefinir la societat, i fer un país per a tota la ciutadania.

 

Sectorial de Ciutadania i Migracions

ciutadania@esquerra.cat