L’actual situació de pandèmia provocada per l’expansió del SARS Covid- 2 ( o coronavirus ), amb una rapidesa inusitada per tot el món, ha agafat desprevingudes moltes Administracions Públiques, de tots els nivells i a tots els països; de manera que, cuita-corrents i amb més o menys encert, han hagut de posar-se al dia i establir protocols de protecció de professionals i ciutadans, circuïts de proveïments de tota mena, etc., per a la tasca, gegantina i d’una dificultat creixent, de contenir els contagis, que creixen exponencialment arreu.

Una d’elles, naturalment, és l’Àrea d’Execució Penal del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya; dit planerament, el sistema penitenciari. Afegir a les seves habituals condicions de perillositat d’alguns usuaris, escassetat de recursos materials i humans, poc manteniment de determinades infraestructures, etc., la presència del coronavirus, està suposant un tensionament extraordinari de l’Organització; havent-se d’adoptar , com a mesures d’emergència, fets en principi tan excepcionals com: cessament de tota mena d’activitats de rehabilitació comunes dins dels Centres; interpretació flexible de certs articles del Reglament Penitenciari, per a afavorir que el major nombre possible d’interns i internes puguin disposar de períodes de sortida i estada a domicili més llargs de l’habitual; adopció, molts cops sense els mitjans materials necessaris, de mesures organitzatives i restrictives, dins dels Centres, que afecten greument la vida quotidiana d’usuaris i treballadors ( i que els primers, en determinats casos, no accepten o no entenen, portant algunes situacions de desordre intern al límit de la revolta), com ara: cessament de les comunicacions amb l’exterior, limitació de sortides de permís o d’activitats de rehabilitació fora dels Centres; i moltes altres.

Aquestes situacions s’han anat reconduint o mitigant amb altres mesures compensatòries, especialment per als interns i internes (augment del nombre de trucades setmanals, facilitats per a que els familiars puguin enviar-los diners, adaptació d’activitats comunes a l’interior de les unitats de vida, etc.); així com en la reorganització de torns horaris i necessitats de presència física per als treballadors, procurant minimitzar el seu contacte o possibilitats de transmissió o infecció a col.lectius de risc (com ho són molts interns i internes, degut a patologies prèvies, mals hàbits de difícil erradicació, etc.).

Val a dir que, com és lògic en la gestió d’un fenòmen tan inesperat i d’aquesta magnitud, en un mitjà ja de per sí molt complex com el penitenciari, s’han donat, igual que en altres àmbits de les Administracions Públiques, casos de descoordinació entre els nivells directius i operatius; amb protocols d’actuació molt canviants o contradictoris; desconcert i confusió entre els treballadors de tota mena a l’hora d’aplicar-los, etc.; al que cal afegir els efectes que la pandèmia té ja sobre aquests, i sobre els reclusos i recluses.

Malgrat tot, i de forma assenyalada respecte a altres sistemes penitenciaris del nostre entorn; gràcies a l’extraordinària implicació i professionalitat de tots els treballadors i treballadores de l’Organització, des del nivell directiu fins als operatius més bàsics ( molts cops, amb carències greus en la ràpida disponibilitat de suficients mitjans de gestió i d’autoprotecció ); per ara, i en termes generals, la situació a les presons catalanes és relativament acceptable, en diversos aspectes; principalment, en la continuïtat de les activitats de rehabilitació, i el manteniment de l’ordre entre la població reclusa.

Tot i ser conscients de que, segons la majoria d’indicadors, el pic de la pandèmia encara ha d’arribar, amb les seves derivades de més possibilitats, i més perllongades, de transmissió i infecció entre tots els actors ; de readaptació gairebé constant en un entorn de variabilitat frenètica; d’extrem desgast personal i col.lectiu; etc.; tots els treballadors i treballadores, de tots els àmbits, del Servei d’Execució Penal de Catalunya, estan decidits a fer l’impossible, no només per a l’acompliment de les estrictes funcions que els encomana la normativa vigent; sinó, i sobretot, per a proporcionar salut i seguretat, tant als usuaris i les usuàries del sistema, com a la resta d’Administracions Públiques, i al conjunt de la societat.

A pesar de ser un col.lectiu amb poca (i, massa cops, esbiaixada) visibilitat pública; amb una funció especialment difícil, com és poder rehabilitar persones excloses, per molts motius, de la vida social normalitzada; i sotmès a unes condicions de treball duríssimes, sobretot en aquests moments; les i els treballadors penitenciaris, com sempre han fet, compleixen amb escreix amb la seva feina, malgrat tots els sacrificis que comporti. I és just reconèixer-ho i fer-ho públic en tota la seva grandesa.

Pere Ribó i Solé

Vocal de l’executiva de la comissió sectorial de Justícia

justicia@esquerra.cat