La crisi global produïda pel COVID19 està generant una cadena de decisions governamentals sense precedents a la història. Decisions de limitacions de drets de les persones, en benefici del bé comú, del benestar i la salut col·lectius, però que estan tenint un alt impacte en l’àmbit de l’activitat econòmica, dels drets socials i del mercat de treball.

Justament perquè són decisions molt dures, i dràstiques, en benefici de la vida, i que es prenen des de l’autoritat dels governs, és fonamental que cada decisió que limiti drets comporti decisions valentes que garanteixin, al seu torn, què farem amb els efectes que sobre els drets socials, sobre l’activitat econòmica, comportin. No es pot deixar el terreny de les decisions minats d’incerteses perquè això tindria un alt cost a futur. Aquesta és la veritable valentia que han de demostrar els governs en aquests temps de dificultats. Si fem baixar persianes als nostres autònoms, hem de dir com els compensarem. Si fem tancar restaurants, hem de dir quina flexibilitat oferim a les empreses del sector. Aquests són només dos exemples, i en trobaríem d’altres.

Dit d’altra forma, garantir el dret a la vida i a la salut és tant important com garantir els drets socials de les persones, com fer sostenible el nostre teixit productiu, i que passat aquest tsunami de contagis, ha de seguir generant l’activitat econòmica que sustenta el nostre sistema de benestar.

S’ha parlat els darrers dies de com es garanteixen els ingressos de les persones afectades pel confinament. Persones treballadores afectades per expedients de regulació temporal que hauran de rebre prestacions d’atur, que malauradament arribaran més tard del que hauríem volgut per la inacció del Govern espanyol. Però també com es garanteixen rendes de subsistència a col·lectius en altres circumstàncies, i que en condicions normals, no es veuen afectades directament per les vicissituds dels cicles econòmics o per l’exclusió social.

Es va anunciar, amb bombo i plateret, una prestació de conciliació per les persones que tenen fills a càrrec en el decurs de suspensió de les activitats escolars. Malauradament, no s’ha materialitzat aquesta mesura que hagués resolt molts dels atzucacs familiars.

En aquest context, esdevenen essencials propostes de prestacions econòmiques com les rendes temporals de confinament, que de forma universal, condicionades a la carència de rendes efectives, puguin garantir que cap llar tingui dificultats a final de mes per procurar-se les necessitats bàsiques. Aquestes rendes, a més de garantir que el circuit econòmic i de redistribució de rendes fa rutllar l’economia, garantirien que el confinament, és també, social.

Josep Ginesta

Secretari General del Departament de Treball, Acció Social i Famílies