Justícia

El Consell General del Poder Judicial i la Llei Orgànica del Poder Judicial

Tomàs Valdés
Tomàs Valdés

El Consell General del Poder Judicial ha ratificat, no per unanimitat, que els parlaments autonòmics perdin la capacitat de proposar jutges en els Tribunals Superiors de Justícia.

Avui, un de cada tres jutges d'aquest Tribunal en la Sala Civil i Penal és proposat per cada Parlament autònom, en una terna que finalment selecciona el Consell General del Poder Judicial.

La Comunitat de Madrid, que sembla trobar excessiva aquesta proposta dels candidats a jutges al TSJ, i sense res millor a fer dins de les seves competències, aprova un avantprojecte que ha de passar per les Cortes i que serà aprovat com a reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Aquí és on el Consell en funcions troba fabulós aquest tall de poders dels parlaments autonòmics.

Per ser entès, Madrid presenta un esborrany d'una matèria que Madrid no pot aprovar, per retirar la competència per a totes les comunitats autònomes, i el Consell ho troba molt correcte.

Vegem d'on prové això.

La Constitució espanyola, en l'article 122 estableix com s'han de triar els membres del Consell General del Poder Judicial, i es va indicar que 12 seran elegits entre jutges i magistrats en els termes establerts per la Llei Orgànica, i altres 8 escollits pel Congrés i el Senat.

Què va fer el legislador amb el govern del PSOE el 1985? Va dir “com que nosaltres fem la llei, decidim que el que la Constitució deia és que els 8 vocals més els12 són escollits tots ells per nosaltres”. Això no va ser el que la Constitució pretenia; si ho hagués volgut així hauria dit que els 20 vocals haurien de ser escollits per les Cortes

Aquesta situació ha estat mantinguda pels diferents governs de l'estat, PP PSOE, en les seves respectives legislatures fins avui.

I per què hi ha tant d'interès per decidir qui forma part del Consell General del Poder Judicial?

Perquè és aquest òrgan el que posa els magistrats més rellevants de l'Estat espanyol a dit; aquest organisme decideix quins jutges van de per vida al Suprem, i aquest Tribunal Suprem, és, qui de manera intocable, decideix el que la llei estableix, i més. Aquest Tribunal Suprem es permet assumir poders que no té, dir-li a la presidenta del Congrés que inhabiliti diputats sense suplicatori i altres qüestions que haurien sorprès a qualsevol estudiant de dret de fa només una dècada.

Fa anys, abans d'una de les últimes reformes, existia en el si del Consell General del Poder Judicial una comissió, la de qualificació, que tenia per missió informar sobre els nomenaments que eren competència del ple. És a dir, una comissió que valorava de manera objectiva la idoneïtat dels candidats a algun càrrec judicial, que era competència del ple després aprovar. El legislador va decidir suprimir aquesta comissió.

Per què han de passar un sedàs d'idoneïtat objectiva els candidats? Els posem a dit i ja està.
Creiem que caldria tornar a aquesta comissió de qualificació en pròximes reformes.

Un altre dels mals perpetus del Consell General del Poder Judicial és la seva interinitat quan, per raons purament polítiques, els principals partits del Parlament espanyol no es posen d'acord en la seva renovació, produint-se situacions que repugnen qualsevol consciència democràtica.
Recordem que els vocals han de ser triats per majoria de 3/5 cosa que en la pràctica suposa un dret de veto de qualsevol dels dos grans partits estatals.
Aquesta majoria no pot canviar-se perquè l'estableix la Constitució, però sí que en alguna pròxima reforma podria establir-se alguna mesura que impulsés la renovació quan toqués. Per exemple, que transcorregut el termini de 5 anys sense renovació, els membres del Consell quedessin immediatament cessats i que tan sols poguessin acordar mesures purament administratives.

Això impediria que es veiessin actuacions tan escandaloses com l'actual, en què un Consell General que porta més de dos anys en funcions està nomenant Magistrats per a tota la vida al Tribunal Suprem i presidències de tribunals importants de l'Estat.

Una altra aberració jurídica evident és quedes d'una de les últimes reformes el protagonisme gairebé total del Consell l'exerceix la Comissió Permanent d'aquest. Aquests vocals de la Permanent són els que de debò exerceixen totalment com a vocals. La resta de vocals romanen en situació de servei actiu exercint la professió que ja exercien abans del seu nomenament, però continuen sent vocals.
En altres paraules, un advocat que passi a ser membre del Consell General, però no de la Comissió Permanent, continuarà exercint com a advocat. Es pot arribar a donar la situació que aquest advocat pot estar acudint a un jutjat com a professional, dependre en els seus procediments d'un jutge, i que aquest jutge al seu torn estigui condicionat per decisions del Consell que aquest advocat com a vocal ha de prendre.

Aberrant? Jo crec que sí, i hauria de ser revisat en pròximes reformes.

 

Tomàs Valdes

Sectorial de Justícia

justicia@esquerra.cat