Fa més de 30 anys que arriben a la plana de Lleida treballadors del camp. La majoria ho fan els mesos d’estiu coincidint amb la collita. Són persones d’arreu -Magreb, Africà subsahariana, Europa de l’Est- que viatgen per diferents indrets de la Península, treballant de campanya en campanya. Alguns, però, es queden durant tot l’any a la nostra ciutat per atendre les feines del camp de tot l’any (poda, esporga...)

Només fa un any, coincidint amb el canvi de govern a Paeria que va portar a Esquerra Republicana a l’alcaldia, que Lleida exerceix la seva capitalitat en la campanya de la fruita dolça. Els anys anteriors, el govern del PSC havia mirat a una altra banda. Tot i tenir l’oportunitat de construir un alberg a la ciutat per a les persones temporeres durant els 10 anys que Generalitat donava ajuts als municipis, el govern socialista no ho va voler mai. Sabem que Àngel Ros considerava que Lleida no era una ciutat fruitera, tot i que el 80% del terme municipal és horta i explotacions agràries. Per què no van fer un alberg? Per evitar l’efecte crida? Aquesta pregunta només la poden respondre els responsables polítics d’aleshores, alguns dels quals escara seuen a les butaques del Saló de plens de Paeria. El que constatem és que si aquest alberg s’hagués construït, avui no seríem en el punt que estem.

Nosaltres, però, vam arribar al govern i a la regidora de Drets Socials amb la clara convicció que calia canviar la imatge i les situacions que veiem cada estiu a la nostra ciutat. Al 2019 quan es presentava el dispositiu per a la campanya vam dir que aquest any, el 2020, tindríem una solució definitiva d’allotjament. En això, és cert, no hem complert. Cal admetre també els errors. Però no per això, hem deixat de buscar una solució per allotjar les persones que ho necessitessin.

El context de la Covid-19 ha complicat molt aquesta campanya. Es va treballar un document amb les mesures de seguretat a les empreses i als camps, mesures per al transport, per a l’allotjament i la necessitat que els municipis censessin explotacions i treballadors agraris per identificar fàcilment contactes en cas de positius en Covid-19. Els requeriments d’espai per a allotjar persones temporeres demanaven disposar de quatre espais: un de cribatge, un altre per aïllar persones positives en Covid-19, un tercer per aïllar contactes i un quart per a persones sanes. L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb altres administracions, ha complert amb aquests requeriments habilitant dos espais que permeten aquesta sectorització. La mostra més clara, segurament, és l’aprovació d’un conveni amb la Diputació de Lleida per regular la col·laboració entre aquestes dues institucions per afrontar les despeses d’assistència social que es derivin de les atencions socials i sanitàries que hagin de rebre els treballadors temporers afectats per la malaltia. Gràcies a aquest acord entre institucions – aquest és el camí a seguir – hem pogut habilitar l’Hotel Rambla com un d’aquests espais necessaris: per aïllar persones positives en Covid-19 i contactes, si s’escau.

El mes d’abril a les reunions d’alcaldes de la comarca es posava sobre la taula la preocupació del sector. Molts temporers, que feia anys que venien a la campanya de la fruita, avisaven els empresaris que aquest any no ho farien per les limitacions de mobilitat i per la por a contreure el coronavirus. En aquell moment, es pensava que no hi hauria mà d’obra suficient per atendre els llocs de treball necessaris per a la collita de fruita.

Aquesta preocupació va portar algun sindicat agrari a fer crides massives amb promeses de regularització de papers per a tothom qui vingués. L’aturada completa d’alguns sectors econòmics com el turístic o l’economia submergida també ha portat abans d’hora més temporers a la plana de Lleida. Els efectes, vam començar a notar-los unes setmanes més tard. En el recompte de persones que dormien al carrer del 15 de maig es comptabilitzava el triple de persones que l’any anterior en les mateixes dates (45 vs 15). Dues setmanes després, quintuplicàvem les xifres.

Això ens va portar a actuar de manera ràpida. Disposàvem del pavelló esportiu Agnès Gregori on, des de mitjans de març, havíem allotjat persones sense sostre de la ciutat amb les garanties sanitàries de seguretat i distanciament social requerides. Si es donava algun cas positiu de Covid19, el traslladàvem a l’Hotel Rambla, dispositiu del que disposàvem des del 25 de març. Al pavelló, teníem les persones confinades en un espai lliure de Covid19, només sortien una hora al dia i disposaven de tots els serveis. Durant els mesos de març i abril, l’ocupaven una mitjana de 40 persones diàriament. A mitjans de maig i gràcies a la feina d’intermediació laboral i a la cerca d’altres recursos on allotjar-les, l’ocupació es va reduir a la meitat. Teníem, doncs, un equipament amb capacitat i temporers al carrer. Per aquest motiu, en coordinació amb el Departament de Salut i el SEM, vam organitzar un dispositiu per fer proves PCR. La prova ens permetria saber a quin recurs allotjar-los: si eren negatius, al pavelló Agnès Gregori; si eren positius, a l’Hotel Rambla. Això ens va permetre poder allotjar des del 20 de maig persones temporeres que eren al carrer. S’avançava l’inici de la campanya. L’any anterior havíem començat el 7 de juliol i la previsió per aquest any era fer-ho a partir de l’1 de juny. La situació, però, ens va portar a iniciar-la abans del que teníem previst.

El dia 1 de juny vam obrir el pavelló 3 de Fira de Lleida que ens permet allotjar fins a 122 persones amb possibilitats d’ampliar la capacitat segons la demanda fins a 150. Al pavelló, hi tenim l’oficina d’atenció a la campanya agrària on s’atén les persones temporeres que acaben d’arribar a la ciutat. Hi ha 20 persones treballant en aquest dispositiu. D’aquestes, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies aporta 6 plans d’ocupació. S’hi ofereix servei d’intermediació laboral i, en els casos en què és necessari, es fa una valoració de la seva situació des de la vessant social. A banda de l’allotjament, també se’ls ofereixen àpats (esmorzar i sopar, 5 dies calent i 2 dies fred), servei de dutxes, consigna... I els serveis es van ampliant gràcies a les entitats del 3r sector que col·laboren en aquest dispositiu amb la Paeria. Els col·lectius de persones migrades de la ciutat i entitats de l’àmbit de la cooperació ens ajuden en la mediació cultural; Creu Roja ha muntat una carpa de primers auxilis coberta per voluntaris, ofereix un punt wifi i guixetes amb punts de recàrrega de mòbils; l’Associació Antisida de Lleida ofereixen informació sobre salut i sexualitat; CCOO, UGT i Unió de pagesos s’encarreguen de l’assessorament en drets laborals; ADRA aporta voluntariat per a gestionar la consigna; i altres entitats aniran concretant la seva col·laboració ens els propers dies.

Però precisament perquè la nostra política no és la dels fets consumats, i no volem que es tornin a repetir aquestes imatges l’any vinent, apel·lem, també, a la responsabilitat de les administracions supramunicipals. Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i, com a tal, és també la que més queixes directes rep, la que gairebé sempre s’emporta la pitjor part. El 3 de juny, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va proposar a tots els grups municipals que integren el consistori enviar una carta conjunta a la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya perquè regularitzi la situació de les persones sense papers que arriben a Lleida per treballar en la campanya de la fruita. Uns dies més tard, diferents càrrecs electes d’ERC a les diferents institucions en què hi tenim representació, ens aplegàvem davant la subdelegació del govern a Lleida per reclamar que l’estat en regularitzi la seva situació, per defensar el sector agrícola i la tasca de les institucions en la campanya. Perquè és bàsica la alineació de totes les institucions per resoldre un problema de tanta magnitud, que implica molts circuits i molts sectors de la nostra societat. I aquesta campanya, amb la crisi de la Covid-19 i tot el que això ha comportat, hem trobat a faltar que el govern espanyol mogués fitxa: ni controls en la mobilitat ni regularització. Hem rebut el suport econòmic de la Diputació, que ha permès, per exemple, que l’Hotel Rambla acollís temporers amb símptomes de Covid-19 – com ja s’ha explicat en aquest escrit, i també hem rebut cert suport de la Generalitat de Catalunya. Però el Govern de l’Estat espanyol, el que es fa anomenar “el govern més progressista de la història” ha estat el gran absent en aquesta campanya. I no serà, com s’ha pogut veure, perquè no se li hagi insistit. I és que Esquerra Republicana ja va demanar al Congrés dels Diputats el passat 8 d'abril regularitzar la situació de les persones migrades. En una moció presentada al Senat, el grup d’Esquerra Republicana – Eh Bildu reclama a l’Executiu que regularitzi, amb efectes immediats i amb opció de pròrroga, a totes les persones que es troben en situació administrativa irregular a l’estat. Això permetria trencar el bucle pervers que suposa per als temporers buscar feina sense papers, o a l’inrevés, obtenir papers sense feina. Un peix que es mossega la cua, un sistema que no funciona i que cal canviar.

Afrontem aquesta campanya amb la mirada posada en el present, en les properes setmanes i mesos, però també en el futur. En aquest sentit, ja estem treballant en la campanya 2021, que ens ha de permetre, aquest cop sí, trobar una solució definitiva d’allotjament que Lleida no ha tingut fins ara.

L’impacte d’aquests 2 o 3 mesos de la campanya, és tan gran que sens dubte hem de trobar la fórmula adequada per convertir-la en situació més justa i més equilibrada. I aquesta solució passa perquè totes les institucions anem a una, així com el sector agrari, per posar les persones al centre. Nosaltres som republicanes, som republicans, i això s’ha de notar en els nostres gestos, en les nostres polítiques. Totes les comunitat tenen les seues contradiccions, és cert, i Lleida no n’és una excepció, però hem de poder-les gestionar de la millor manera possible, amb diàleg, empatia i perseverança. Lleida ha de ser una xarxa de comunitat, de drets i d’acollida, i la campanya de la fruita també n’ha de ser un exemple.

Sandra Castro

Regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminisme a la Paeria de Lleida.