Justícia

Justícia de qualitat a la República Catalana

Núria Sànchez March
Núria Sànchez March

La Justícia és un conjunt de valors essencials sobre els quals ha de basar-se una societat i l'Estat. Aquests valors són el respecte, l'equitat, la igualtat i la llibertat.

En un sentit formal, la justícia, també coneguda com a tercer poder, és el conjunt de normes codificades que l'Estat, a través dels organismes competents, dicta, fa complir i sanciona quan no són respectades, suprimint l'acció o inacció que va generar l'afectació del bé comú.

Actualment el tercer poder està en crisis. Ja hi estava abans de la pandèmia de la Covid 19, però, amb la pandèmia, aquesta crisi simplement s’ha fet visible a ulls de tothom.

Tenim una Justícia amb infraestructures del S. XIX, ja ni tant sols del S.XX, on la tecnologia no està a l’alçada, la immediatesa no existeix i el sentit de l’esforç, del treball i del treball entre “companys” és una utopia. La manca d’inversió, a causa dels escassos recursos en renovació i tecnologia, i les retallades simplement han fet que aquest col·lapse arribés a ser patent i molt més ràpid.

Si volem construir un nou país, un nou Estat, la seva justícia haurà d’estar a l’alçada i haurà de ser de qualitat.

Una Justícia de qualitat haurà de ser de proximitat, per poder resoldre els problemes d’una manera àgil, ràpida i econòmica, fent que la tutela judicial sigui efectiva i que la gestió de l’administració de Justícia sigui eficaç, donant resposta ràpida i de qualitat a les demandes dels ciutadans. La formació dels jutges i jutgesses ha de ser necessàriament molt més lligada a la seva pràctica del dia a dia enlloc de, tal i com succeeix actualment, basada en una llarga etapa de memorització que complica l’adquisició d’altres aptituds igualment necessàries per poder desenvolupar de manera el màxim òptima possible la seva funció social.

Una Justícia de qualitat haurà de ser ràpida. No es poden eternitzar els procediments per manca de personal i de recursos. Una Justícia sense personal i recursos no podrà mai estar a l’alçada de la seva ciutadania. S’han de destinar més recursos, sí, però s’han de reestructurar els jutjats, els seus treballadors i les seves tasques. No pot ser que els i les professionals del dret, ens haguem d’encomanar a la bona voluntat del treballador o treballadora perquè ens deixi fer unes fotocòpies, mirar un expedient o tenir la resposta a una pregunta. Som un equip i aquest equip haurà d’anar a la una.

Alguns treballadors i treballadores dels Jutjats aguanten massa pressió i tenen massa feina, i aquest fet fa que es descarreguin amb qui tenen al davant.

Una Justícia de qualitat haurà de ser àgil. Agilitzar és fer les coses amb més facilitat. Una Justícia que té els recursos del S. XIX, i a la qual no se li destinen prou recursos per a adaptar-la al S.XXI, mai no podrà ser àgil. No pot ser que encara anem amb els expedients en paper o que haguem de portar els expedients als Judicis quan amb una simple tauleta electrònica ho podríem tenir tot.

Una Justícia de qualitat haurà de ser econòmica. Tenim la Justícia col·lapsada; s’han de potenciar les vies de la negociació, de l’arbitratge o de la mediació. No tots el casos tenen resposta a una demanda o una denúncia. La demanda o la denúncia haurien de ser l’últim recurs a usar per les advocades o advocats.

Una Justícia de qualitat haurà de ser adaptable. No pot quedar aturada per fenòmens externs com pot ser una pandèmia. Si tot estigués escanejat, una aturada total de la vida social no aturaria l’activitat administrativa dels Jutjats.

Una Justícia de qualitat haurà de ser eficaç. Ser eficaç és la capacitat de donar resposta quan es planteja un problema i aquesta resposta és la més adient. Si hi ha advocades i advocats especialitzats en matèries del dret, per què no pot passar el mateix amb els Jutges o jutgesses?

Una Justícia de qualitat haurà de ser justa. L’equitat i la neutralitat a l’hora de resoldre procediments hauran de ser requisits imprescindibles. No se li pot notar a una Jutgessa o Jutge que els seus problemes personals estan dictant una resolució o sentència d’un cas en concret.

Una Justícia de qualitat ha de tenir un bon Torn d’Ofici. S’haurà de reconèixer la feina ben feta i la solució més beneficiosa. No podem tenir una justícia gratuïta que premiï la quantitat a la qualitat. A què em refereixo quan parlo de quantitat envers la qualitat? Actualment el Torn d’Ofici només paga la feina feta de l’advocada o l’advocat quan hi ha interposició de la demanda. És a dir, si el problema se soluciona per la via de la negociació, la minuta que es paga a l’advocat o advocada és tan ridícula, encara que hi hagis estat treballant un any i mig, que molts i moltes dels professionals del dret, interposen una demanda, col·lapsant més el Jutjat, només per treure rendiment econòmic de la designa.

A més, els treballadors i treballadores que trien i deriven les designes haurien de ser professionals en actiu per arribar a saber quins casos poden anar a mediació, quins tenen la possibilitat de tancar-se amb negociació, quins són purs actes administratius i quins haurien d’anar directament a demanda. Actualment, aquesta tria no es fa i tot passa a l’advocat o advocada amb la finalitat d’interposar demanda. El Torn d’Ofici hauria de premiar als companys i companyes que tenen cura dels seus clients i dels seus casos: és a dir, que els resolen amb la rapidesa, la eficàcia, l’agilitat i amb el benefici més econòmic possible per als clients. A data d’avui resoldre un cas amb aquests requisits és una il·lusió, perquè tant sols es paga la demanda. La demanda pròpiament dita; ni la vista prèvia (processos ordinaris), ni la vista, ni la visita, ni les hores, ni l’intent de negociació previ. Tant sols la demanda.

Tot l’anterior és en la via civil. Si anem a la penal, la cosa encara es complica més.

Als/les companys, companyes del Torn d’Ofici de penal no els paguen la disponibilitat: pots estar tot el dia de guàrdia, ja siguin vacances o caps de setmana i si no tens cap designa, no cobres. No cobren els desplaçaments; si suspenen un judici 4 cops, aquells 4 desplaçaments són totalment gratuïts. I tenen el silenci positiu de la justícia, que, entre d’altres coses, significa que si el client no demana la justícia gratuïta, se li atorga, independentment tingui ingressos suficients o no. En cas que els tingués, l’advocada o l’advocat penalista no li podria cobrar en posterioritat el cost real de l’assistència. En resum i a grosso modo, en penal es cobra l’escrit de defensa.

No podem estar a l’espera que l’Estat Espanyol vulgui una renovació de la Justícia quan porta dos segles de retard. No podem estar a l’espera que l’Estat Espanyol ens doni els recursos que Catalunya necessita per poder tenir la Justícia que els catalans ens mereixen.

El canvi és aquí i ara: a la República Catalana la Justícia de qualitat hi ha de ser present.


 

Núria Sànchez March

Secretària General de la Sectorial de Justícia

justicia@esquerra.cat