Ciutadania i Migració

El col·lapse del sistema de cites d’estrangeria: una clara discriminació de la ciutadania per motiu d’origen

Carles Bertran
Carles Bertran

La tramitació de qualsevol procediment d’estrangeria, sigui un tràmit inicial per circumstàncies excepcionals, un reagrupament familiar, una renovació d’autorització o una targeta de familiar de comunitari, entre altres, no acaba quan reps la carta en què et comuniquen que te l’han concedida. De fet, tot i les dificultats, que en són moltes, per aconseguir arribar a aquest punt, encara ens queda un darrer pas, que actualment està generant moltes dificultats i molta angoixa a un gran nombre de persones: aconseguir una cita a la policia nacional per posar les empremtes per tramitar la targeta d’identitat d’estranger (TIE).

La sol·licitud de cita, que s’ha de fer a la web del Ministeri d’Administracions Públiques, és, ara per ara, gairebé impossible i moltes persones han d’optar per pagar a un locutori o una plataforma digital per obtenir una cita. La quantitat a pagar està en funció de la data de la cita i s’ha anat incrementant fins arribar a pagar-se entre 150 i 200 euros per una cita. I aquesta situació, que fa temps que s’allarga, es veurà agreujada a partir del mes de desembre quan venci la pròrroga de sis mesos de les autoritzacions de residència i treball que caducaven durant la vigència de l’estat d’alarma.

No disposar de la targeta d’identitat d’estrangers té greus conseqüències per a les persones estrangeres, ja que els dificulta el seu accés al treball (moltes empreses no volen formalitzar un contracte de treball sense la targeta per desconfiança, encara que sigui possible), però també afecta la formalització de contractes de lloguer, poder operar amb el compte bancari (en alguns cas s’han arribat a bloquejar comptes corrents per no tenir la TIE), o accedir a tràmits administratius, com ara l’examen del carnet de conduir. No tenir la targeta també impedeix poder viatjar a l’estranger o realitzar determinats tràmits d’estrangeria, com ara el reagrupament familiar. Tot això genera una gran angoixa entre les persones afectades, que s’agreuja per la necessitat d’haver de justificar constantment que es troben en situació administrativa regular.

Aquesta situació ha estat denunciada per l’ICAB i per múltiples entitats socials, de suport a persones immigrades i per organitzacions sindicals. El mateix Defensor del Pueblo ha emès diferents recomanacions adreçades al Govern de l’Estat per resoldre aquesta situació de col·lapse, que fins ara no han estat escoltades. Des d’ERC també s’han presentat diferents interpel·lacions i preguntes, tant al Congrés dels Diputats com al Senat, per demanar la resolució de manera immediata d’aquesta situació.

Aquesta impossibilitat d’aconseguir les cites representa una clara discriminació en el dret a l’accés àgil i eficaç a l’administració pública. Com es recull en les recomanacions del Defensor del Pueblo, aquesta incapacitat d’accés a les cites és totalment incompatible amb els principis de servei efectiu, simplicitat, claredat, proximitat i eficiència en l’assignació de recursos públics, previstos a la Llei de procediment administratiu. Amb això es configura, de fet, l’existència de ciutadans de primera i de segona, i representa un clar cas de maltractament i discriminació de la ciutadania per motiu del seu origen.

Estem clarament davant d’un problema de manca de voluntat política per destinar els recursos humans i materials necessaris per garantir els drets d’una part substancial de la ciutadania. I si no, per què puc accedir sense problemes a la cita per tramitar el meu DNI o per pagar els meus impostos a Hisenda, però una persona estrangera no pot obtenir una cita per obtenir la seva targeta d’identitat d’estrangers ?. O per què quan he de tramitar el meu DNI, en el mateix moment surto amb el document a la butxaca, i en el cas de les persones estrangeres, en molts casos han de tornar a demanar cita per tornar un més mes tard a buscar la TIE?

Des d’Esquerra Republicana no deixarem de denunciar aquesta situació i de reivindicar, en tots els àmbits de representació en què som presents, la necessitat que el Govern de l’Estat doti dels recursos tecnològics i humans necessaris les administracions implicades de resoldre aquest greuge que afecta una part substancial de la ciutadania de Catalunya.


 

Carles Bertran i Bruguera

Sectorial de Ciutadania i Migracions