El Departament de Justícia de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, després d’un temps perllongat, finalment han tancat la negociació per al trasllat dels antics centres penitenciaris de Dones (Wad - Ras), i Obert – 2 (Trinitat Vella), cap a la Zona Franca; un cop determinats els costos i les responsabilitats de descontaminació dels sòls de les parcel·les d’aquesta darrera zona.

Amb un acord ja aprovat pel Govern català, i properament pel Consistori barceloní, comença definitivament el compte enrere per a aquests trasllats, que han de culminar amb la posada en marxa dels nous equipaments penitenciaris, en un màxim de sis anys (entre el 2025 i el 2027). El Departament té ja redactats els respectius projectes, que implicaran una inversió conjunta d’aproximadament 99 milions d’euros.

Per una banda, s’aixecarà un nou centre de compliment de penes per a persones en tercer grau de tractament (aquelles que es troben al tram final de la condemna, havent d’anar a dormir a la presó només entre setmana, sortint la resta del temps a treballar, fer formació o voluntariat), amb capacitat per a 800 usuaris.

Val a dir que respecte al centre de Trinitat vella, a la parcel·la que la Generalitat traspassarà a l’Ajuntament de Barcelona en aquest barri del Districte de Sant Andreu, s’iniciarà la construcció en diverses fases de fins a 410 vivendes de protecció oficial, destinades a persones afectades per processos de reallotjament; responent a una necessitat molt reclamada des d’aquesta àrea de la ciutat.

D’altra banda, s’aixecarà també a la Zona Franca un nou centre penitenciari de dones, amb una visió pionera i feminista per a l’execució penal de les dones privades de llibertat. Podrà acollir cap a 600 internes, reunint les actualment ubicades a l’antic centre de Wad – Ras i a la Unitat de dones del centre penitenciari Brians 1 (Baix Llobregat).Tot i que actualment hi ha 540 dones empresonades a Catalunya, representant un 7 % del total de la població reclosa, per primer cop es tindran en compte des de bon principi les seves necessitats específiques per a facilitar-ne la reinserció; com ara l’adequació expressa d’espais per a la criança d’infants (fins als 3 anys) i ús de les mares encarcerades; o la condició de víctimes de violència de gènere que pateixen moltes de les internes.

Tot plegat, amb uns objectius afegits als generals de rehabilitació, reinserció i custòdia, com són l’empoderament femení, la consecució de relacions socials i afectives saludables i lliures de maltractaments, i una visió de gènere que eviti tot biaix masclista; bastint espais i programes específics que, malauradament, fins ara no s’han pogut tenir prou en compte pel que fa a la gestió penitenciària, sempre molt masculinitzada.

Aquestes intervencions, llargament esperades, i que s’han hagut de sotmetre a endarreriments i redefinicions lligades a la situació de crisi econòmica, sanitària i social que pateix el País des de fa temps; suposen la continuació fonamental dels acords de modernització i desplegament del sistema d’execució penal català, planificats al llarg de les dues darreres legislatures. Impliquen la desaparició dels dos centres penitenciaris més obsolets, alliberant alhora uns espais molt necessaris per a la construcció de vivendes i equipaments als barris de Barcelona.

A més, amb la nova ubicació, es facilita la seva accessibilitat i centralitat, tant per a les persones internes, com per als familiars i treballadors de tota mena; possibilitant alhora, en el darrer cas, que una part substancial dels professionals que van haver-se de traslladar pel tancament de l’antic centre penitenciari d’homes (La presó Model), puguin retornar a Barcelona o al seu entorn immediat.

Cal esmentar que una peça fonamental per a l’impuls d’aquestes actuacions, ha estat la consolidació exitosa del centre penitenciari Brians 1 com a referent per als interns primaris de la Demarcació de Barcelona. En aquest sentit, la construcció dels nous centres ajudarà a descongestionar diversos espais d’aquest centre del Baix Llobregat, així com a promoure-hi una millor convivència i reduir-ne la conflictivitat en termes de seguretat.

Alhora, amb l’obertura d’instal·lacions més modernes i millor dimensionades, adaptades a les previsions de progressiva disminució de la població reclosa a mig termini, es podran gestionar grups de persones i construccions més petits, amb eines de tractament i reinserció millor adaptades a les persones internes i als professionals.

Tot plegat, amb la visió última de que els centres penitenciaris no siguin només espais de correcció penal per als infractors de la Llei; sinó, paral·lelament i sobretot, entorns que proporcionin eines útils per a reconstruir les vides d’aquestes persones, fornint-les d’oportunitats per a recomençar unes vides respectuoses amb la societat, amb la Llei, i amb elles mateixes.

Pere Ribó i Solé

Vocal de l’executiva de la comissió sectorial de Justícia

justicia@esquerra.cat