Els problemes que pateix la gent gran són importants i cada cop s’aguditzen més. S'inicien amb la informatització dels sistemes bancaris i s’han agreujat per una dràstica eliminació d’oficines, que obliguen les persones usuàries a fer ús de caixers automàtics o a fer les gestions online amb ordinadors personals, en comptes de poder ser ateses pel personal que treballa a les oficines.

La COVID-19 ha originat que tots el serveis d’atenció al públic hagin implantat nous protocols d’atenció als usuaris basats en la informatització i l’atenció a distància. Estem parlant dels serveis de gestió als ajuntaments, a la Seguretat Social, a les oficines de la Generalitat, etc.

Aquesta progressiva informatització arreu no té prou present les dificultats i problemàtiques afegides que suposen per a moltes persones grans. Aquí exposo quatre derivades:

• La mobilitat: El tancament d´oficines, especialment les bancàries, ens obliga a fer desplaçaments llargs i penosos, i en molts casos, comporten també llargues estones d´espera.
• Desconeixement dels sistemes informàtics: Cada entitat o institució disposa del seu sistema informàtic, i tanta varietat ens dificulta l’aprenentatge.
• El baix poder adquisitiu: Un elevat percentatge de persones jubilades, tenim un poder adquisitiu baix, la qual cosa impossibilita adquirir els equips informàtics necessaris i adequats, ja sigui ordinadors, mòbils, o contractar la connectivitat.
• Pèrdua de la capacitat de memòria: Molts experts mèdics en el camp de la memòria afirmen que la disminució de la memòria s´inicia per canvis a nivell neurològic (reducció del volum cerebral, canvis metabòlics, reducció del fluix sanguini i alteracions neuroquímiques). Aquests canvis produeixen dues alteracions cognitives importants: disminució dels recursos atencionals i disminució de la velocitat de processament. Això afecta a la majoria de persones grans, que ens provoca errades en la retenció d'informació i dificultats per aprendre coses noves.

El que caldria és motivar més la gent a participar als cursos que ja es fan adreçats a la gent gran. Cursos de reforç de la memòria, d’informàtica i d’ús i recursos del mòbil. És important no defallir i seguir formant-nos.

També caldria que totes les administracions i entitats bancàries posessin a disposició personal que atengués presencialment a les persones grans.

Totes les persones a mesura que es facin grans es trobaran en la mateixa situació i cal resoldre de quina manera la societat atén les necessitats de la vellesa perquè les persones quan hi arribin no se sentin impotents, ignorades o menystingudes.

El Parlament de Catalunya fa anys que té pendent elaborar una llei de la gent gran, una demanda de moltes entitats que ara podria ser el moment de ser escoltada i recollir aquesta problemàtica.

Lluís Bàguena

Vocalia de Gent Gran de la sectorial de Moviments Socials