Feminismes

La lluita contra les violències masclistes: un compromís republicà a Catalunya i a Europa

Diana Riba
Diana Riba

Dijous passat, el Parlament Europeu va aprovar per majoria absoluta un informe de gran importància pel que fa a la lluita contra les violències masclistes. Un text en el qual he tingut la gran responsabilitat de ser-ne la ponent principal i que ha suposat molts mesos de treball col·lectiu el qual ha involucrat a tot l'equip d'Esquerra Republicana que m'acompanya al Parlament Europeu així com a desenes d'entitats socials d'àmbit català i europeu que treballen en l'àmbit de la igualtat de gènere.

L'informe en qüestió reclama a la Comissió i al Consell la inclusió de les violències masclistes al llistat de crims d'abast europeu. Aquesta llista, present en l'Article 83 dels Tractats, recull aquells delictes que, per la seva gravetat i la seva dimensió transfronterera, cal que comptin amb unes definicions jurídiques, unes normes i unes sancions penals mínimes i comunes arreu de la Unió Europea (UE). Es tractaria d'un avenç important contra aquesta xacra, ja que tots els Estats Membre, sense excepció, haurien de tenir en els respectius codis penals aquest delicte tipificat.

Aquest document es tracta d'un informe legislatiu el qual no pot ser aprovat amb una majoria simple sinó per majoria absoluta i, aquest fet, suposava un gran repte, ja que requeríem el suport d’una part dels diputats i diputades conservadores. Per això, durant setmanes hem mantingut contactes amb els sectors menys conservadors del Partit Popular Europeu (EPP), un fet que ens ha facilitat el suport de gairebé la meitat del seu grup polític. Això significa que, des del grup de l'Esquerra Unitària i fins a un sector important de l'EPP, hem aconseguit posar-nos d'acord al voltant d'un informe crucial per a les dones europees. Una vegada més, però, el Partit Popular espanyol va posicionar-se al costat de l'extrema dreta.

Un cop aprovat aquest informe, el camí legislatiu no s'ha acabat. De fet, aquest és només un primer pas. Ara, la Comissió disposa de tres mesos per respondre al Parlament sobre la nostra proposta legislativa i d'un any per posar un text concreta sobre la taula. A continuació, un cop hi hagi una proposta en ferm de la Comissió, cal que el Consell (és a dir, els Estats) aprovin per unanimitat la inclusió del delicte a l'Article 83. És en aquest punt on les dificultats poder ser més grans, ja que cal tenir en compte que països com Bulgària, República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia, ni tan sols han ratificat el Conveni d'Istanbul i d'altres com Polònia han anunciat la seva intenció de retirar-se'n.

Sigui com sigui, les dificultats objectives que existeixen a l'hora de legislar a la UE no poden ser una excusa perquè nosaltres no fem la nostra feina. Cal posar totes les energies en avançar cap a una societat lliure de violències masclistes. Unes violències que, com ja hem repetit en diverses ocasions, ens afecten a una de cada tres dones.

Finalment, crec que és important remarcar el fet que hàgim sigut les dones republicanes i des d’una formació independentista les impulsores d'aquest pas històric. Aquesta és, sens dubte, una bona forma d'explicar al món sencer no només quina Europa defensem sinó també quin és el país pel qual lluitem. Una República justa i igualitària que, des dels grans consensos, sigui capaç de construir una societat sempre a l'avantguarda en drets i llibertats.

 

 

Diana Riba

Eurodiputada