Barcelona és una ciutat multicultural, amb 1.664.182 habitants (2020), amb més dones que homes, d’arreu del món i on es parlen més de 300 llengües diferents de tots els continents del planeta. Cada una d’aquestes persones té unes creences, vivències i experiències en temes de salut úniques i intransferibles.

A nivell sanitari, Barcelona te unes peculiaritats molts especifiques que m’agradaria poder explicar breument per entendre les assignatures pendents que haurem d’assumir el dia que governem la ciutat ja que aquest es el repte a assolir en benefici de les persones que hi viuen.

Aquestes particularitats provenen de la seva història. La ciutat emmurallada tenia diferents hospitals benèfics vinculats a les ordres religioses. Arrel de l’epidèmia de pesta de 1348, el Consell de Cent, que era l’òrgan de govern de la ciutat, i els canonges de la catedral funden l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’any 1401. El 1842 es va crear la Facultat de la Medicina de Catalunya i el 1888 es posa la primera pedra del Hospital Clínic i Provincial. La política sanitària de l’ajuntament de Barcelona ha esta al llarg dels anys molt arrelada al país. A finals del segle XIX per millorar la salut pública de la ciutat, es va crear el 1886 el Laboratori Microbiològic Municipal i el 1891 l’Institut Municipal d’Higiene. L’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança, el Centre d’Urgències Pere Camps, el Geriàtric de la Bonanova i el Preventori Psiquiàtric i dispensaris municipals sorgeixen per les mancances d’altres administracions. L’Hospital del Vall d’Hebron, inaugurat amb el nom de “Residencia del Generalisimo Franco” l’any 1958 fins que es va canviar el nom el 1985, fou el primer gran hospital propietat de la Seguretat Social a Espanya.

A Barcelona, la tradició històrica per la salut pública és basa en la gran implicació de l’administració local al llarg dels segles, de la mà de la societat civil i científica, de les fundacions benefiques, les mutualitats i les institucions privades per atendre a una població urbana i cercar els mitjans econòmics i pressupostos per atendre les necessitats de salut de les persones nascudes i les vingudes a la ciutat.

Actualment Barcelona forma part de les tres regions sanitàries de Barcelona, l’anomenada Barcelona ciutat. Qui gestiona aquesta regió es el Consorci de Salut de Barcelona(CSB) format pel 40 % l’Ajuntament de Barcelona i el 60 % la Generalitat de Catalunya. A nivell de salut la ciutat està dividida en quatre àrees integrals de salut (AIS), cada una d’elles té un hospital de referència: la AIS Muntanya o Nord té l’Hospital del Vall d’Hebron, la AIS Dreta, l’Hospital de Sant Pau, la AIS Esquerra l’Hospital Clínic i l’AIS Litoral Mar, l’Hospital del Mar. Cal tindre present que aquests hospitals són referents a Catalunya i a l’Estat espanyol. D’altra banda, hi ha altres hospitals de prestigi com Dos de Maig, Puigvert, Sagrat Cor i Sant Rafael, en els que s’atén a persones del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Pel que fa a la salut mental hi ha 15 Centres de Salut Mental d’Adults (CESMA) i 11 Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil. També hi ha 14 Centres d’Atenció Seguiment (CAS), on s’atenen a les persones amb malalties d’addiccions a substàncies tòxiques a nivell físic i conductes additives. Una mancança important a la ciutat i demandada per les entitats són els pisos terapèutics i les vivendes per a persones malaltes.

Els 10 districtes són: Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi. A cada districte hi ha un òrgan de participació ciutadana en salut que són els Consells de Salut i a cada districte hi ha també un tècnic municipal de referència.

Barcelona ha estat l’indret de Catalunya on es va fer mes tard la reforma de l’atenció primària. Hi ha 54 Centres d’Atenció Primària (CAP) gestionats per diferents proveïdors i 68 Equips d’Atenció Primària (EAP). L’atenció pediàtrica s’atén a 34 CAP. La ciutat te 73 barris on hi ha un CAP per barri en que l’ajuntament és l’administració que ha de cedir sol per a la construcció d’aquests equipaments. Hi ha grans desigualtats en salut entre les persones dels diferents barris i no tots els barris tenen fet un diagnòstic de salut.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va començar a funcionar de forma operativa el dia 1 de gener de 2003 i el seu finançament és 60% municipal i 40% de la Generalitat de Catalunya. Al contrari que el CSB, és un organisme autònom previst per la Llei de la Carta Municipal de Barcelona de 1998 per gestionar els serveis de salut pública i medi ambient a la ciutat que vetlla per la salut de les persones a la ciutat. Exerceix d’autoritat sanitària a la ciutat. Ofereix serveis en l’àmbit de la salut publica com el control de la qualitat de l’aire i l’aigua, així com el control de les plagues i zoonosi.

La complexitat és evident i la situació pandèmica que encara estem vivint ens ha posat davant els ulls les greus mancances sanitàries i les greus desigualtats entre districtes i barris. Cal racionalitzar, optimitzar els recursos i evitar duplicitats per fer més transparent i fàcil per a la ciutadania els espais de referència sanitaris evitant saturacions a determinats nivells assistencials que comporten ineficiència. Barcelona ha de ser model en espais públics sanitaris i de benestar.

El repte és colossal, la ciutadania ha de percebre que les institucions, les entitats, els col·legis professionals, etc., que tenen ubicades les seves seus a la capital del país són a la seva disposició per conduir, contrastar i planificar, a través dels consells de salut, el seu present i futur.

No puc acabar sens dir-vos que el gran repte, l’assignatura pendent a Barcelona es que torni a guanyar ERC les eleccions municipals i governi aquesta ciutat des el coneixement, la professionalitat, l’ètica i la responsabilitat.

Salut i república!

Carme Beltran Vilagrasa

Infermera a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Vocal de la sectorial de Salut d’Esquerra Republicana i enllaç del grup de Salut de la Federació de Barcelona

salut@esquerra.cat