Podríem escriure moltes línies amb tot el que la pandèmia ens ha posat davant el mirall, i ens quedaríem curts. De fet, això ja es fa diàriament en altres espais o xarxes socials. Però potser seria més necessari i útil alhora, posar-nos a treballar, sense retrets, però sense aturador, per aconseguir que les professionals vinculades al sector social siguem més i més fortes!

Hem descobert que quan sorgeix una crisi, una pandèmia o un augment de les polítiques conservadores, apareix el llop. Un llop depredador que arrasa especialment amb les persones més vulnerables, amb aquelles que viuen en una casa de palla o de fusta, o que fins i tot, no tenen casa. Sabem com acaba el conte, i per això hem d’aspirar que tothom pugui viure en una casa de totxos, no només per viure dignament, sinó també per situar-nos en igualtat de condicions davant de qualsevol llop. Perquè no podem aturar el llop, però podem, o millor dit, tenim el deure de garantir els drets de totes les persones a viure dignament i triar el seu projecte vital, sense l’angoixa diària de que el llop els hi entri a casa seva.

Les crisis generen reptes que poden esdevenir oportunitats. Malgrat no rebre aplaudiments i pocs agraïments, la pandèmia ha generat la visibilització de les professionals del sector social, hem passat de ser desconegudes, a ser essencials, i això és una oportunitat per explicar-nos i per reivindicar-nos. Com a societat, sembla que hem arribat al consens de treballar per revertir les desigualtats socials i garantir els drets socials per a tothom, però això no ho podrem fer sense el reconeixement, la participació en la presa de decisions i l’apoderament dels professionals del sector social per poder exercir les nostres professions de forma proactiva i no només com a gestores de recursos.

La meva reflexió no es només una reivindicació com a professional de l’Educació Social, malgrat crec que podria arriscar-me a afirmar que és força compartida, sinó que és anar més enllà d’una demanda professional, és aspirar a un canvi de model. Visibilitzar les professionals del sector social, vol dir posar en el centre de les polítiques públiques els drets socials, uns drets universals, que per ser-ho, han de ser-hi a l’abast de tothom, fent uns serveis socials propers a la ciutadania, que treballin de forma preventiva i amb tota la comunitat, per a garantir la dignitat i la qualitat de vida de les persones.

I escric amb femení, perquè sí, perquè també és necessari recordar que moltes de les professionals que ha visibilitat la pandèmia, són dones. És així, les cures, sigui en l’àmbit professional o familiar, les realitzem majoritàriament, les dones. Aquest conte, també l’haurem de canviar i situar les cures al centre de tota la comunitat.

Pati Sarrias

Vocal de la sectorial de Benestar Social

benestarsocial@esquerra.cat