Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. Aquesta és la definició que el diccionari de l’Enciclopèdia catalana fa de la paraula terrorisme. Disposar d’una definició “universal” i d’un marc normatiu comú són elements imprescindibles per donar a un fenomen la dimensió i la transcendència que els pertoca. És el que passa en el cas del terrorisme, tant des d’un punt de vista social, jurídic, com polític -en el marc internacional- disposem de les eines per poder-lo combatre.

Què passa en el cas de la violència masclista? El conveni d’Istanbul, aprovat l’any 2011, pretenia precisament això, definir un marc comú i establir un marc jurídicament vinculant amb l’objectiu de lluitar contra les violències masclistes a Europa. Deu anys després de la seva aprovació ja hi ha països com Turquia, Polònia que han decidit desdir-se del que va ser un acord històric, malgrat que estats com el Regne Unit, Bulgària o Romania mai no l’han arribat a ratificar. Tot plegat, coincideix amb discursos cada cop més presents en la política internacional, però també nacional -amb la irrupció de la ultradreta al Parlament ho estem patint de valent-, que posen en dubte l’existència de la violència contra les dones.

Posar en dubte, fins i tot negar l’existència d’una violència estructural contra les dones és la millor manera de seguir-la perpetuant. Les dades del Consell d’Europa de 2017 són molt clares: a Europa una de cada tres dones a la Unió Europea ha estat víctima de violència física o sexual des dels 15 anys; una de cada 20 dones ha estat violada i un 55% de les dones ha patit assetjament sexual. Són només alguns exemples de la crueltat i de com d’estesa està la violència masclista que, a hores d’ara segueix sense ni tan sols disposar d’una definició ni un marc normatiu compartit a la Unió Europea.

Precisament aquesta és la feina que l’eurodiputada Diana Riba ha liderat al Parlament Europeu. El passat mes de setembre l’eurocambra va aprovar un informe històric per reclamar a la Comissió i al Consell unes definicions jurídiques, unes normes i unes sancions penals mínimes i comunes a tota la Unió Europea. Perquè aquesta és l’única manera de lluitar i combatre d’arrel les violències masclistes. Perquè allò que ni tan sols es pot definir, és impossible d’erradicar.

Raquel Sans Guerra

Vicesecretària general de Feminismes i diputada al Parlament de Catalunya