Tenim una societat catalana diversa i plural on es parlen més de 300 llengües i això no ens espanta. Perquè entenem que és una riquesa i no un problema.

El català pot i ha de ser la llengua vertebradora que actuï de canal de comunicació i que cohesioni els parlants de les diferents llengües que conviuen a Catalunya.

Si la llengua catalana ha perviscut fins avui ha estat per la preservació institucional, però també i sobretot per l’afany i la tenacitat dels seus parlants, que l’han feta resistir als intents de suplantació que hi ha hagut al llarg de la història.

Actualment divisem un panorama crític, perquè el català ha perdut l’element de l’ascensor social que representava dècades enrere. La pregunta que cal fer-nos ara és: com tornem a activar aquest rol que havia jugat la llengua? I com aconseguim que aquest status torni a formar part de l’inconscient col·lectiu a tot el territori català?

Aquesta legislatura, el govern ha apostat fermament per agafar les regnes del català com a llengua d’ús i mitjà de cohesió social. La defensa del català ha de ser transversal a totes les àrees de d’actuació dels diferents departaments i per això cal dissenyar polítiques públiques transversals i valentes per revertir aquesta situació.

Però no només amb actuacions institucionals aconseguirem revitalitzar el prestigi i ús de la llengua. La societat civil i les associacions que treballen per la llengua són una eina molt valuosa per transmetre aquest saber i alhora oferir-lo de forma amable com a element d’acollida i de cohesió social, enfortint Catalunya com a un sol poble.

Ara que s’iniciarà el Pacte Nacional per la Llengua, estaria bé que les entitats i la societat civil tinguessin un paper rellevant en el disseny d’aquest pacte, perquè són les que estan a peu de carrer, en contacte amb la gent, i les que poden contribuir més exitosament a fer que la societat no s’escindeixi en comunitats lingüístiques diferents.

En aquest sentit, hi ha moltes entitats que treballen per revaloritzar l’ús del català, com ara Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua, per esmentar les més grans. Però també fan gran feina moltes associacions petites, escampades per tot el territori, com poden ser les del País Valencià Socarrats, de Vila-real, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, El Tempir, o el Maestrat Viu. Hi ha, també, altres iniciatives interessants de mobilització social, com el Voluntariat lingüístic o el Correllengua de la CAL.

Recordant l’eslògan dels 80’s “el català és cosa de tots”, ara caldria treure-li la pols i recuperar aquell esperit. Perquè revertir la situació actual de la llengua catalana ens interpel·la tots i totes.

Núria Clotet

Secretària general de la sectorial de Moviments Socials

movimentssocials@esquerra.cat