Les pensions que reben les persones després d’haver acabat la seva vida laboral són drets legals que estan recollits a l'article 50 de la Constitució espanyola, segons el qual “els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans, en la seva tercera edat”. Els Pactes de Toledo són els espais de revisió del sistema de pensions i de la seguretat social, aprovats pel Congrés dels Diputats. Els que van tenir lloc el 2011 i el 2020 van acordar que les pensions s’havien de revaloritzar en base a l’IPC real.

D'altra banda, la Carta Social Europea disposa que la quantia mínima d´una pensió adequada és la que garanteix una vida digna i s’estableix en el 60% del salari mitjà de cada estat.

Però actualment la realitat de les pensions a l’Estat espanyol és ben diferent. Des del 2013, i fins el 2020, les pensions en van revaloritzar anualment tan sols en un 0,25%, en lloc de l’increment de l’IPC, fet que va provocar una pèrdua mitjana d’un 4 % del poder adquisitiu de les persones pensionistes. El 2021 sí que es van augmentar les pensions d’acord amb l’IPC, però aquest 2022, amb un IPC del 5,5%, altre cop no s’ha respectat aquest increment i la pujada ha estat només d’un 2,5%.

Si ens fixem en les dades relatives a les pensions mínimes, una persona que es jubili avui percebrà una pensió diferent a la que reben les persones jubilades amb anterioritat al 2022, perquè no contempla les pèrdues d’adequació.

Segons dades de la Secretaria de la Seguretat Social del 2022, hi ha diferències substancials entre les pensions actuals i les que pertocaria:

Resumint, són moltes les persones pensionistes que amb el que cobren no els arriba per passar el mes i els situa al llindar de la pobresa, malgrat puguin rebre prestacions o ajudes socials.

No és de rebut en una societat del benestar que, després de tota una vida treballant, quan arriba el moment de jubilar-se una persona hagi de trobar-se en una situació econòmica tan per sota del seu poder adquisitiu i que hagi de viure l’etapa de la vellesa de forma indigne. Com a societat tenim l’obligació i el deure de revertir aquesta societat. Per les persones jubilades i per tota la societat en general.

Lluís Bàguena

Vocal de la sectorial de Moviments Socials

movimentssocials@esquerra.cat