Evitar la exclusió social residencial és la prioritat dels ajuntaments republicans allà on governem. Amb aquest apotegma anem desenvolupant les nostres polítiques d’habitatge.

En aquesta línia, una pràctica que s’ha dut a terme amb èxit a Sant Feliu de Llobregat i a Castelldefels ha estat la de dotar de treballadores amb perfils socials les oficines o serveis locals de l’habitatge (OLH). Aquesta iniciativa ha estat un encert com a mecanisme per resoldre i atendre la problemàtica més bàsica en qüestió d’habitatge, que és quedar-se’n sense.

Als Serveis Socials i a les oficines dedicades als desnonaments es viuen situacions molt dramàtiques, derivades d’impagaments del lloguer o del préstec hipotecari. Aquestes situacions es resolen fent un acompanyament i activant actuacions encaminades a aturar els desnonaments, molts cops amb processos de mediació amb les parts implicades i amb l’ajut de recursos municipals.

Un d’aquests recursos són els serveis d’advocacia especialitzats en aquest tipus de procediments judicials, que anomenem Unitats per l’habitatge digne (oficines antidesnonament, com la que hi ha a Castelldefels).

Una altra mesura és la reserva d’habitatges per emergències en les noves construccions d’habitatges. Cal posar en valor la tasca ingent dels Serveis Socials en la recerca de solucions d’emergència, i amb la mirada posada als recursos estables i de llarga durada per garantir el dret a l’habitatge.

També cal tenir en compte els serveis d’eficiència energètica, que potenciats i ben dotats, amb programes informàtics, estris bàsics, com termoreguladors per finestres o temporitzadors d’escalfadors, i molta didàctica, poden detectar i resoldre situacions de pobresa energètica als habitatges de les nostres ciutats.

Però els governs republicans no només hem de tenir un paper reactiu, ja que per molts recursos que es tinguin, no es podrà fer front a aquests problemes si perduren en el temps. Cal que desenvolupem també un rol proactiu. Una via és fent créixer el parc públic d’habitatge i el nombre d’habitatges de lloguer de protecció oficial, fet que té una incidència directa en els preus desorbitats de lloguer a les nostres ciutats. En el cas de Castelldefels i Sant Feliu, el preu mitjà del lloguer és de 1.000 euros. S’ha de trencar la inèrcia de considerar l’habitatge com a inversió i la seva propietat, com a mostra d’èxit social: L’habitatge és un dret, no un bé de mercat.

Per seguir augmentant el parc públic d’habitatges només hi ha 2 camins:

• La nova construcció, prioritzant fórmules que no suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com la concessió administrativa, la cessió d’ús, o el dret de superfície amb cessió futura de la construcció. I alhora, fomentar noves construccions amb espais compartits i aplicant noves tecnologies més sostenibles.

També cal comptar amb el recolzament d’ens supramunicipals com l’IMPSOL (74 habitatges nous a Castelldefels a punt de primera pedra, 75 a Sant Feliu construïts o en procés); i entitats i fundacions del Tercer Sector, que representen un bon motor en aquesta direcció. Per exemple, a Sant Feliu, gràcies a la Fundació Família i Benestar, es disposa de 90 habitatges amb serveis per a gent gran, i també s’han signat convenis amb cooperatives, com Sostre Cívic.

• La rehabilitació dels habitatges preexistents, adequant-los a uns estàndards que protegeixin millor del fred i la calor, evitant així despeses energètiques innecessàries. D’aquesta manera, s’aprofiten edificis existents i s’evita l’ús i l’extracció de materials i recursos naturals. Per poder fer-ho, podem recolzar-nos en el tanteig i retracte o bé en ens del Tercer Sector com Habitat3 a Castelldefels, Provivienda a Sant Feliu, programes com Reallotgem o convocatòries d’ajuts a les rehabilitacions de fons municipals, supramunicipals i europeus NextGenerationEU.

Els ajuntaments republicans, a més, cal que facin una tasca d’empoderament dels seus ciutadans, i difonguin i expliquin la normativa que els poders públics apliquen en favor del dret d’accés universal a l’habitatge (com la llei 1/2022 stopdesnonaments, la llei de contenció de rendes, la declaració d’un municipi de mercat tens, etc.). Així, la ciutadania pot estar en igualtat de condicions i coneixements que els grans tenidors d’habitatges, que disposen de grans despatxos d’advocats al seu servei.

Els municipis hem de tenir un paper clau per facilitar l’accés universal a l’habitatge, tenim algunes competències i mitjans per fer-ho, no podem quedar-nos aturats. Els Ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i Castelldefels són dos exemples de treball conjunt amb les entitats del tercer sector, com la PAH, el Sindicat de Llogateres o l’associació Llogaters de Castelldefels. I també són exemple que, amb determinació, valors cívics i exigència màxima, es poden aconseguir resultats en defensa d’aquest dret universal, que ha de ser digne i adequat.

Aitor Ribera, regidor d’Habitatge de Sant Feliu de Llobregat

Jordi Vendrell, regidor d’Habitatge de Castelldefels