Justícia

La realitat de la justícia a Catalunya

Ana Balsera
Ana Balsera

El dia 2 de juny a la comissió de justícia del Parlament de Catalunya vam celebrar la compareixença del President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què se’ns va presentar la memòria judicial de l’any 2020.

ERC vam tenir novament l’oportunitat de reivindicar el model de justícia que volem. Una administració de justícia eficaç, àgil, propera, feminista i en català.

Cal impartir una justícia igualitària, que comprengui que les persones quan necessiten auxili judicial puguin confiar en què en cap moment hi haurà estereotips de gènere. El model jurídic que tenim ha contribuït a la subordinació que pateixen les dones pel sol fet de ser dones. Les dades sobre ordres de protecció esgarrifen. L’any 2020 es van sol·licitar 4.711 ordres, d’aquestes, 2.298 van ser acceptades i 2.376 denegades.

Una altra qüestió molt rellevant és que com més amunt anem en les instàncies judicials, menys dones trobem. Podem comparar el número de jutgesses que trobem a primera instància amb el que trobem com a magistrades al TSJC, i podríem seguir cap al TS i el resultat és demolidor.

Un altre àmbit que vam tractar a la comissió va ser el català a la justícia. La interlocutòria dictada per la Secció 5a de la Sala Contenciosa-Administrativa del TSJC sobre el compliment de la Sentència del 25% de castellà va posar de manifest la manca de català a la justícia. Més de 130 faltes ortogràfiques i gramaticals. De fet, l’any 2020 es van dictar al voltant de 260.000 sentències i només 18.000 van ser en llengua catalana. Només el 7% de les resolucions judicials són en català.

I el més greu és que no sembla que el TSJC pensi actuar per revertir cap d’aquests greuges, de manera que la justícia a Catalunya segueix allunyada de la seva ciutadania.

 

Ana Balsera

Diputada d’Esquerra al Parlament de Catalunya