L'any 2007 la revista Sàpiens va publicar un article sobre Nativitat Yarza Planas, quaranta-set anys després que donya Nati, com la coneixien els seus alumnes, morís en la solitud de l'exili a l'hospital de La Grave de Tolosa, a vuitanta-set anys. A través de la documentació que els va facilitar la Fundació Irla, Sàpiens rescatava de l'oblit la primera alcaldessa escollida democràticament a l'Estat espanyol l'any 1934. Enguany, amb la voluntat de preservar la memòria democràtica del país, el Govern de la Generalitat commemora el 150 aniversari d'aquesta mestra, política i miliciana que va néixer a Valladolid l'any 1872 i que va fer història convertint-se en la primera alcaldessa de Bellprat (Anoia).

Malgrat la rellevància de la figura, malgrat haver trencat un sostre de vidre, el nom de Nativitat Yarza Planas havia quedat sepultat pel forat negre de la repressió franquista i el mirar cap a una altra banda de la transició. Afortunadament avui, gràcies a la feina de moltes persones, com la de Josep Vall de la Fundació Irla, de Carles Pol alcalde de Bellprat, o la d'Isidre Surroca i Antoni Dalmau biògrafs de Yarza, hem tingut l'oportunitat de conèixer amb més profunditat les diferents dimensions de la vida de donya Nati.

Nativitat Yarza va estudiar magisteri a Osca i va treballar com a mestra en primer lloc a Santa Margarida de Montbui i a partir d’allà a diferents pobles de Catalunya, va ser a La Pobla de Claramunt on va obtenir la seva plaça. L’exercici del magisteri de Yarza era fortament marcat pels valors republicans, el feminisme i el laïcisme, que la van acompanyar durant tota la seva vida. Precisament aquests valors van donar a Yarza una dimensió política.

L'any 1934, va decidir presentar-se a les primeres eleccions municipals que permetien aquest dret a la dona. Ho va fer encapçalant la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Bellprat, on exercia de mestra. Com va afirmar a la revista 'Estampa', el 3 de març de 1934: "Jo ja sentia llavors els mateixos desitjos que ara d'intervenir activament a la política i de redimir la dona. Però aquell règim no permetia dur projectes a terme. Quan la Constitució republicana va declarar la dona igual que l'home, llavors vaig decidir lluitar".
L'esclat de la guerra l'any 1936 la va portar al front d’Aragó com a miliciana, ja que els seixanta-tres anys que tenia no van ser impediment per allistar-se a les forces republicanes. Més tard, com tantíssimes persones, va haver de marxar a l'exili a França. Expliquen que el 1944 va ser autoritzada per tornar, però quan era al tren Yarza va saber de la seva imminent detenció i a Portbou ja només hi van arribar les seves maletes. Els darrers anys de la seva vida, els va passar fent de planxadora a Tolosa de Llenguadoc on donya Nati va morir sola, pobra i oblidada. Per ella, per tantes com ella, recuperem i dignifiquem la seva memòria perquè és la memòria del país. Ella va ser la primera alcaldessa de Catalunya.

Carme Porta Abad, comissària de l'any Nativitat Yarza Planas

Raquel Sans Guerra, vicesecretària general de Feminismes