Dir que estem en un context de crisi és una obvietat. La crisi és econòmica, política, social i, fins i tot, cultural. La crisi, a més, és global. I en aquest marc, la justícia no és un món a part que s’escapi d’aquesta situació.

La justícia, precisament, és una de les principals afectades quan hi ha crisis. Justícia com a concepte i justícia com a aplicació de la llei. Així com la veritat és una de les primeres víctimes en cas de guerra, la justícia ho és en cas de crisi.

Es multiplicaran les situacions de pobresa que duran a no poder pagar lloguers i hipoteques, que portaran a desnonaments i llançaments; s’incrementaran els acomiadaments, temporals i definitius, per reduccions de lloc de treball, amb les conseqüents demandes per improcedents o per il·legalitats; la violència social i econòmica es dispararan (s’estan disparant) amb dotzenes de robatoris, assalts, furts, agressions, delictes contra la integritat de les persones diaris. L’odi, la por i la ràbia generada per la crisi, per totes les crisis, com sempre, s’acarnissarà amb els més dèbils, els més pobres i els més desprotegits. I la justícia, la conceptual i la legal, se’n ressentirà. De fet, ja se’n ressenteix. Només cal no amagar el cap sota l’ala per veure-ho.

Tenim, però, l’oportunitat de demostrar que des del Govern no permetem la injustícia social: creem més habitatge social; dotem de recursos els serveis de justícia; reduïm les distàncies socials mitjançant sistemes impositius justos; desenvolupem un sistema de drets socials que sigui equiparable a la salut i l’educació públiques. Fem que la crisi no la paguin els de sempre.

Alexandra Vallugera

Vocal de la sectorial de Justícia

justicia@esquerra.cat