El dijous 24 de novembre es va celebrar, via telemàtica, la Jornada municipalista d’esports, organitzada per la comissió sectorial d’Esports d’Esquerra Republicana, que es pot visualitzar en vídeo aquí.

L’Iris Castell, presidenta de la sectorial d’Esports i regidora d’Amposta, va ser la persona encarregada de donar la benvinguda i fer-ne la presentació, en que va remarcar el propòsit de la jornada per a fer xarxa, dotar-nos de continguts i conèixer l’obra de govern en matèria esportiva.  

Legislatura de l’esport femení

Per emmarcar l’obra de govern en matèria esportiva, en primer lloc va intervenir la Laura Vilagrà i Pons, consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, que va subratllar que aquesta és la legislatura de l’esport femení, en la que s’estant dedicant molts recursos a l’esport des d’una una òptica transversal.

D’entre les principals polítiques esportives que s’estan duen a terme, va destacar la visualització de la dona en l’àmbit esportiu, multiplicant per 4 els recursos destinats a l'esport femení, i que cal construir un país esportiu vertebrat territorialment, incrementant els recursos pressupostaris al municipis per a la millora d’instal·lacions esportives i donant suport a clubs, federacions, entitats privades i fundacions per a que puguin dur a la pràctica la seva activitat. Com a colofó, va voler destacar la importància de l’esport com a política transformadora i d’interacció social en la que va animar a la gent d’Esquerra Republicana a involucrar-s’hi a través de la participació a entitats esportives i als consells esportius municipals.  

Esports i política municipal

La següent en intervenir va ser l’Alba Camps i Roca, secretària de Política Municipal i Projectes Transversals, que va remarcar la importància de l’aposta d’Esquerra Republicana per liderar la política esportiva des dels municipis. Tal com va indicar, l’acció transformadora del municipis és cabdal per a transformar el país, per la seva proximitat amb la ciutadania i per que sap identificar els reptes de forma immediata i amb capacitat de resposta.

Manllevant les paraules de Xavier Marcet, “no hi ha innovació sense risc, el risc és no innovar”, va instar a assumir els canvis per dur a terme una acció transformadora. A parer seu, l’esport és indispensable per assolir les transformacions republicanes, amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com a catalitzadors. Perquè l’esport és una eina de transformació transversal per garantir els drets de la ciutadania, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, en que qualsevol ciutadà/na pugui fer activitat física.

A nivell municipal, va destacar que, en el programa marc municipal, es proposa l’esport com a eina bàsica transversal per transformar en el que cal liderar la política esportiva a partir d’indicadors i polítiques marca, com a resultat d’experiències municipals reeixides. Per exemple, el projecte Arrela’t d’Amposta per afavorir l’accés a l’esport a tothom, especialment dels joves en situació socio-econòmica més desafavorida.

Lideratge institucional i acció de govern

Per a donar a conèixer l’acció de govern, en primer lloc va intervenir l’Anna Caula i Paretas, secretària general de l’Esport, que va incidir en el repte de posicionar Esquerra Republicana com a eina transformadora en el món esportiu com aquells que fan que passin coses i coses diferents. També va remarcar la importància de l’esport per la seva pluralitat i transversalitat, relacionat amb totes les àrees de govern. Amb aquest propòsit es vol impulsar la marca EsportsCat amb una mirada 360 que ha de permetre acumular coneixement i redistribuir-lo a la societat. Això vol dir actuar com un conjunt la Secretaria General de l’Esport, el Consell Català de l’Esport, el Centre d’Alt Rendiment, INEF i altres.

En l’àmbit de l’acció de Govern, amb l’aposta del l’esport femení com a bandera, va destacar quins projectes s’estant duent a terme en cooperació amb el sector esportiu. Entre ells, el Projecte Talent: l'esport del futur, que pretén promoure l’esport com a eina social i amb visió circular, que trenqui la dicotomia entre esport base/alt rendiment, esport per tothom/grans esdeveniments, de manera que connecti la pràctica esportiva de la base a l’elit. Tot és necessari alhora. Cal ser transformadors assegurant el retorn social dels esdeveniments que promocionem.

En l’acció de govern, es vol marcar un segell amb una manera de fer les coses, com l’esport femení, generant visibilitat i referents. Com el projecte Entre totes, tot per demostrar la potència de l’esport femení, que es va concretar amb una trobada de l'esport femení a Tarragona, ajuntant tot l’esport des de la base al primer nivell, donant imatge d’unitat i visibilitzant les dones que estant a primer nivell per generar referents. Un projecte que s’ha impulsat des del Govern per la seva capacitat d’aglutinar tots els elements i que seguirà desenvolupant-se amb altres iniciatives.

En altres termes, va assenyalar l’aposta per projectar l’esport territorialment, millorant els equipaments esportius i instal·lacions municipals adaptant-se a les peculiaritats del territori. L’impuls de la Taula de l’Esport i l’Activitat Física de Catalunya, com a espai de trobada en que tothom pugui plantejar les seves demandes i fer-nos-les nostres per impulsar-les. I la importància de l’Observatori Català de l’Esport per recollir dades i fonamentar les polítiques esportives que es volen dur a terme. Per exemple, per saber perquè les adolescents deixen de fer esport. Hi ha la necessitat de fer una fotografia de país.

Finalment, va destacar la importància de la declaració de l’esport com a bé essencial per part del Govern i de reimpulsar l’esport com a eina de transformació social.

Consell Català de l’Esport. Transformació material

Seguidament, va prendre la paraula l’Aleix Villatoro i Oliver, director del Consell Català de l’Esport. Per contextualitzar, va exposar les quatre idees força del marc general de transformació: 1) Esport femení, 2) Revertir les retallades, 3) L’esport per a tothom i 4) L’esport i l’activitat física com a bé essencial. Per a explicar-ho, va fer una exposició en quatre blocs assenyalant les principals actuacions.

Primer, incrementant els recursos, multiplicant per 4 les ajudes i recursos a l’esport femení, l’ajuda directa pel lucre cessant per l’accés general a les graderies, l’increment de convocatòries a les federacions esportives, consells esportius i esdeveniments rellevants i una línia d’ajut a equipaments esportius pel cost de l’energia. En definitiva, s’han revertit les retallades.

Segon, el retorn social dels grans esdeveniments per esdevenir un país de referent esportiu i que alhora reverteixi en la societat i al territori, actuant en molts àmbits concrets que tenen una rellevància especial. Per exemple, la promoció de l’equip femení al Dakar.  

Tercer, la simplificació administrativa i facilitar la tramitació. El Consell Català de l’Esport gestiona les subvencions al sector esportiu. Cal ser més àgils en els procediments i millorar l’eficiència de la tramitació per posar-se al servei de la ciutadania a la que estem servint.

I quart, la política esportiva transversal en col·laboració amb els diferents departaments de Generalitat i els ens locals en diferents àmbits: esport escolar, vida saludable, turisme esportiu, vincle cultural amb l’esport, promoció de l’ús social de la llengua, col·laboració formativa amb Interior, cooperació constant amb Feminismes i ajudes als governs locals.

Aproximacions multidimensionals a l’esport

Per completar la visió general de l’esport, va prendre la paraula el Raül Romeva i Rueda, vicesecretari general de Prospectiva, Agenda 2030, Transició Ecològica i Esports, que va assenyalar l’esport i l’activitat física com un vector republicà, especialment municipal, per fer coses, transformar i il·lusionar. Per a il·lustrar-ho, va exposar l’exemple de l’Olimpíada Popular de 1936 que demostra que l’esport és una eina de transformació fonamental.

Tal i com va exposar, el futur l’estem construint, és dinàmic i està relacionat amb les 4 grans transformacions (verda, feminista, social i democràtica). Si volem construir el futur, primer hem d’imaginar-lo, llavors sabrem el que volem fer. Per això, cal bastir una estratègia catalitzadora: escrivint el futur (allò que volem que passi), considerant els municipis com a actors principals, elaboració d’una nova llei de l’Esport i l’Activitat Física que estableixi els objectius i la dotació d’un nou Departament de l’Activitat Física i l’Esport que articuli la seva transversalitat en tots els àmbits.

Com a marc general va establir 6 indicadors de futur a nivell global que cal tenir en compte i que condicionaran totes les actuacions a fer: 1) Farà més calor, fet que canviarà la manera de viure, 2) Serem molta més gent, amb un envelliment de la població i increment de les desigualtats, 3) Viurem en ciutats, cada cop més disseminades, 4) Continuarem creixent econòmicament, amb el que implica de més consum i energia, 5) Estarem molt més connectades a internet, amb el que implica de gestió de dades i compartició i 6) Serem polimodals, viurem en una xarxa de ciutats. Tot això vol dir que s’han de gestionar bé els recursos i encertar les polítiques. En aquest context, va exposar quins són previsiblement els reptes i amenaces als que s’ha de fer front: populismes, violències, canvi climàtic, tecnologia, conflictes, envelliment, desigualtats, contaminació i connectivitat.

En base a això, els ens locals hauran de desenvolupar les seves polítiques públiques que ens han de permetre construir futur. En aquest sentit, els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són la pauta a seguir que ens permet quantificar, diagnosticar i canviar les coses. Especialment, en l’àmbit de l’esport cal abordar els ods 3, 4 i 5 que fan referència a la vida saludable, l’educació inclusiva i la identitat de gènere. Encara que també està molt relacionat amb tots els altres.

En definitiva, cal construir una estratègia catalitzadora i dinàmica que ens avanci a la República.

Annex

Notícies:

L'esport femení català s'empodera a Tarragona

L'esport femení català mostra múscul en una trobada històrica

La Generalitat destina 7 milions per a l'alt rendiment català

La Generalitat destina 7 milions d'euros per a l'alt rendiment català

Esportscat destina 10.2 milions d'euros a gestor d'equipaments esportius

Imatges:

Projecte Talent: l'esport del futur

Estereotips contra les cordes

Esportcat és passió, superació, espectacle, força i intensitat. I és dones (I)

Esportcat és passió, superació, espectacle, força i intensitat. I és dones (i II)

L'esport contra la violència masclista

Entre totes, tot

Vídeos:

Entre totes / tot, esport femení

Prevenim i actuem per un esport lliure de violències sexuals - ESTEREOTIPS