El dissabte 14 de gener es va celebrar al centre cívic Ca n’Oriac de Sabadell l’acte Els drets laborals laborals de les persones migrades, organitzat conjuntament per la secció local de Sabadell i les comissions sectorials de Ciutadania i Migracions, Fòrum Sindical i Treball, Autònoms i Economia Social d'Esquerra Republicana. L'acte es pot visualitzar en vídeo aquí.

Presentació

En Mingo Meseguer, membre de la secció local de Sabadell i president de la sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social, va ser la persona encarregada de donar la benvinguda i fer la presentació, el qual va destacar que el treball és important per que és el centre de les nostres relacions socials. També va presentar en Santos Fèlix, president de Fòrum Sindical, que va informar que els sindicats ofereixen programes d’acollida i assessorament a persones migrades en matèria laboral.

Amb papers o sense: exercim els nostres drets laborals i sindicals

Per a donar a conèixer l'estat de la qüestió, va intervenir el Carles Bertran, sindicalista i expert en relacions laborals, que va aportar coneixement jurídic i dades generals recollits a la seva presentació Amb papers o sense: exercim els nostres drets laborals i sindicals. Tal i com va assenyalar, el treball és una cosa central a la nostra vida que, en el cas d’una persona estrangera, s'hi suma el fet de tenir o no tenir papers.

Quina situació tindrà una persona en el món del treball en funció de si té o no té papers? Per a respondre aquesta pregunta va exposar tot un seguit de dades per contextualitzar la situació, com ara la taxa d'atur, la taxa d'ocupació irregular, la taxa de temporalitat i els sectors més precaritzats que afecten especialment a les persones migrades, i que s'agreuja en cas de ser dona i jove. A parer seu, la llei d’estrangeria afecta molt a les persones estrangeres pel fet de no tenir papers, una segregació legal que provoca altres tipus de segregacions: social, laboral, habitacional...

Segons ell, la base de l’explotació laboral és el desconeixement dels drets laborals o de no saber com exercir-los. Les persones estrangeres sense papers creuen que no tenen drets laborals pel fet de no tenir papers, però això no és així. El que dóna drets laborals és la relació laboral, tinguis o no tinguis papers. Els drets laborals estant recollits en diferents normatives, com ara el Conveni 19 de l’OIT que dóna prestacions per accident de treball a persones sense papers, o el 189 de l’OIT sobre treballadores de la llar que dóna dret a l’atur.

A nivell de drets laborals, si es té papers, autorització de residència i treball, es tenen els mateixos drets laborals i prestacions de la seguretat social. En canvi, els drets de les persones sense papers estant condicionats a la llei d’estrangeria, que diu que no es pot treballar sense autorització de residència i treball, inclús amb sancions, També reconeix en l’article 36.3 que si treballes sense papers tens els drets que et corresponen derivats del contracte de treball o dels acords internacionals establerts. L'important no és el contracte de treball sinó la relació laboral amb la teva empresa que és d'on es deriven tots els drets laborals.

Tal i com va assenyalar, els sindicats són instruments de defensa dels drets laborals i la llei d’estrangeria permet el dret a sindicar-se. Les persones estrangeres sense papers tenen els mateixos drets a ser representant sindical un cop han treballat 6 mesos. És important pel que implica de lluita per la millora de les condicions laborals i un instrument de defensa de persones sense papers subjectes de ser explotades.

Tal com recorda, Esquerra Republicana ha fet coses importants per les persones migrades com la llei d’Acollida, la llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació i moltes iniciatives al Congrés de Diputats. I que cal seguir treballant en altres propostes, com modificar el Reglament de la llei d’estrangeria per facilitar els tràmits de la regularitat, enfortir els servis d’acollida, impulsar el SOC per millorar l’ocupabilitat de les persones i acabar la llei contra el racisme.

Els drets laborals de les persones migrades

Tot seguit va tenir lloc la taula rodona Els drets laborals de les persones migrades, moderada per la Núria Camps, presidenta de la sectorial de Ciutadania i Migracions, que va ressaltar l’esforç conjunt de les tres sectorials d’Esquerra Republicana per treballar conjuntament pel reconeixement de drets i donar respostes a les necessitats reals.

La primera en intervenir va ser la Maria Dantas, diputada al Congrés de Diputats, que va ressaltar la importància que les persones d'origen divers puguin assolir càrrecs de representació i reconeixement per contribuir a la millora de les condicions de vida de tota la ciutadania. Com a persona migrant, que va estar 10 anys sense papers, va explicitar que les persones sense papers treballen molt més i es troben en una situació d'especial vulnerabilitat i precarietat per no tenir reconeguts els seus drets.Tal com va explicar, al Congrés de Diputats ha impulsat iniciatives parlamentàries per instar al reconeixement de drets laborals de les persones migrants. Tanmateix, no es va poder incidir en la modificació del Reglament de la llei d’estrangeria, que es va fer per via d'urgència i sense possibilitat d'introduir esmenes. Es va perdre una oportunitat única pels drets de les persones migrants. L’arrel de tot és la irregularitat. No es pot ser subjecte polític de la llei i gaudir dels drets laborals si no es tenen papers. Per tant, cal regularitzar la situació administrativa irregular de 500.000 persones a l’Estat espanyol, tal com proposa la ILP RegularitzacióJa! que s'està tramitant al Congrés i que significaria la regularització de totes les persones residents a l'Estat espanyol abans del novembre de 2021. Va aprofitar també per publicitar les jornades sindicals de la UCFR, d'organitzacions socials i sindicats en lluita contra el racisme, que van presentar una declaració unitària i se'n va extreure el document La unitat fa la força.  A parer seu, quan parlem de gent migrada i drets parlem de racisme, un entrebanc més que dificulta l'assoliment de drets al país.

A continuació va intervenir l'Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, que va ressaltar la importància de treballar de manera trenada per tenir una perspectiva de drets integral, un nosaltres compartit, amb el que això implica de reconeixement com a subjectes de drets. Les persones que viuen de manera irregularitzada es troben en situació de precarietat i vulnerabilitat, una situació que s'agreuja en el cas de les dones. La visió integral del que són els drets és la manera de poder avançar i fer efectiu l'eslògan de que "és català qui viu i treballa a Catalunya". La visió integral del drets permet referir-se a les persones amb tota la seva dignitat, respectada en drets fonamentals. Segons ella, en la modificació del Reglament de la llei d’estrangeria s’ha continuat tenint una visió colonial de les persones estrangeres. En contrapartida, a Catalunya ens hem revelat contra la situació i s’ha establert un consens social per reconèixer la ciutadania al marge del seu estatus administratiu, per exemple amb la llei d’Acollida. D'altra banda, s’ha de treballar conjuntament en tots els àmbits en el marge de les competències que tenim a Catalunya. Cal tenir en compte que un 20% de la població catalana ha nascut fora de l’Estat i que un 70% prové de la migració. Som un país de migrants.

Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s'està promovent l’ocupació a persones en situació administrativa irregular a través del Programa ACOL, una  convocatòria de subvencions per entitats sense ànim de lucre i ens local per a la contractació de persones amb risc d'exclusió social per a diversificar els serveis públics i s’assemblin a la ciutadania que representen. Cal canviar la mirada de qui ha de ser subjecte de drets. Hi ha la mirada dels altres, els estrangers. Tots els drets són segons es tracten a les persones en diferent situació, també en drets laborals. Mentre hi hagi persones en situació d’irregularitat administrativa els drets laborals de les persones estarà minvada, cal dignificar el dret al treball de tota la ciutadania. Es vol combatre les irregularitat administrativa fomentant aquestes eines per que permeti que les vides de les persones siguin dignes. Aquest país s’ha fet de migracions, de lluita en espais compartits en moments de necessitat. Una visió republicana i d'esquerres procura per la vida digna de totes les persones, també dels drets laborals. 

Cloenda

Per a cloure l'acte, va prendre la paraula en Gabriel Fernández, candidat a l’alcaldia de Sabadell, que va explicitar que per a ell és molt important començar la campanya municipal a Sabadell parlant de drets laborals de persones migrades, especialment en un barri de tradició obrera que va construir el barri amb les pròpies mans. Tal com va sentenciar, ERC no va als barris, està als barris.

Segons Oriol Junqueras, "els millors discursos sempre són els nostres fets". Manllevant les seves paraules, va donar a conèixer 3 accions impulsades per ERC Sabadell pels drets de les persones migrades. Primera, una moció per dotar de recursos a la comissaria de la Policia Nacional per demanar cita prèvia per tramitar el NIE. Segona, a instàncies d’ERC l’ajuntament de Sabadell es va incorporar al Programa ACOL per regularitzar persones des del propi ajuntament. I tercera, fer una campanya per informar a les persones estrangeres del dret a votar i inscriure’s al cens.

Finalment, va assenyalar que ERC ha promogut a persones d'origen divers a llistes electorals i en càrrecs de representació, un exemple de que tothom pot ser el que vulgui ser. L’important no és d’on venim sinó on anem de manera compartida.