Celebro la feina realitzada pel Departament de Justícia que cada vegada camina més cap a aquesta justícia més humana, més restaurativa, i això es veu reflectit en els Pressupostos de la Generalitat del 2023. Tot i que queda feina encara per fer, no podem fer-ho tot a la vegada, però poc a poc podem anar fent camí.

En l’àmbit del dret penal, la millor sentència moltes vegades no és la pena de presó. Amb la presó no canviem res. Amb la presó, castiguem a l’autor o autora d’uns fets i prou. Però, com a societat, guanyem alguna cosa amb aquest càstig? La víctima del delicte concret aconsegueix algun benefici?

Al meu parer, una persona que ha comès un delicte mereix una segona oportunitat. Si a través d’una persona mediadora i especialitzada, la víctima i la persona agressora en parlen, s’expliquen, empatitzen i arriben a un acord, no és millor per ambdues parts? Fent-ho d’aquesta manera, a més, evitem un judici que no aporta més que remoure els fets sense solucionar res, i es descongestionen els jutjats penals.

Existeixen altres mesures alternatives que en molts casos poden ser una bona alternativa. Amb els treballs en benefici a la comunitat, en les condemnes per delictes lleus de violència masclista o per delictes relacionats amb el trànsit, permet que facin programes formatius com a condemna amb bons resultats.

Désirée Slauka Triler Trujillo

Advocada, regidora i vocal de la sectorial de Justícia

Esquerra Republicana

justicia@esquerra.cat