La Catalunya sencera és diversa i aquesta condició ens ha de fer i ser més agosarats i tenir una mirada amplia a l’hora de prendre decisions que impacten directament en la vida de les persones. La gosadia republicana no és més que treballar per promoure els canvis necessaris per a que tothom opti als mateixos serveis i oportunitats, independentment d’on visqui; d’això en diem equitat territorial en l’àmbit de la política sanitària.

Som a la cua d’una pandèmia que ens hauria d’haver fet reflexionar respecte de la salut i els seus condicionants.  De fet, la salut és la principal prioritat, segons les enquestes.

També som en un període d’eleccions municipals on els missatges sempre són pel benestar de les persones, per la prosperitat i per un futur, agosaradament magnífic. El Parlament de Catalunya va aprovar els Pressupostos 2023 amb una partida de Salut de 12.232M€ que significa un increment respecte de l'11%. És suficient? Segurament i tenint en compte el dèficit fiscal acumulat, no ens serveix per posar-nos a l’alçada de la mitjana europea però si a posar remei a determinades deficiències que han surat després de la sacsejada que ha patit el sistema sanitari català en els darrers anys i iniciar canvis que s’adaptin als condicionants actuals i de futur en la nostra societat.

La institució més propera a la ciutadania és la municipal i, per tant, els ajuntaments han de prendre consciència d’aquelles circumstàncies que són prioritàries de resoldre. Quan diem salut en totes les polítiques, diem tot allò que afecta a les persones i que condiciona el seu benestar. Els governs municipals són coneixedors de quins barris tenen problemes, quines famílies demanen ajuts, quin és el tant per cent de persones que cerquen feina, quants joves són en situació de poder planificar el seu futur al municipi, quantes persones grans viuen en solitud i una certa precarietat... Totes aquestes situacions demanen una absoluta complicitat de la ciutadania per planificar i prioritzar les accions a fer.

Afortunadament, l’esperança de vida dels catalans és una de les millors del món i cal viure-la amb la millor salut i benestar possible. Per això, des dels ajuntaments, cal parlar de “salutogènesi”, de com promocionar els hàbits saludables a totes les persones de totes les edats, una de les seves funcions que els hi corresponen als ajuntaments per llei, la salut pública i la promoció de la salut i el benestar.

Una de les prioritats del Departament de Salut és fer efectiva la integració de les vessants sanitàries i socials que indestriablement afecten a la vida les persones. Per això s'han destinat 408M€ per l’anomenada Agència de Salut i Benestar que, amb el pilotatge dels ajuntaments, ha de fer possible l’optimització dels recursos en aquells objectius propis dels ens municipals. La tramitació de la Llei de l’Agència d’Atenció Integral Social i Sanitària (AGAISS) ja és un fet i l’eina que ha de permetre, sense cap mena d’excusa, visualitzar que les persones són el centre d'interès de totes les polítiques, especialment d’aquelles que poden fer més agraïda la vida del dia a dia.

Som a Govern per treballar al servei de les persones, per pal·liar les desigualtats i millorar una sanitat pública de qualitat. Les sinergies entre institucions, sobretot amb el municipalisme i la participació de la ciutadania, han de ser el motor que impulsi el creixement individual i col·lectiu del benestar.

Un país divers i equilibrat és també un país amb salut.

Carme Bertral i López, presidenta de la sectorial de Salut i secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut

salut@esquerra.cat