Des del punt de vista institucional, cal renovar el CGPJ, quasi ja tan temps en funcions com de mandat ordinari. Un altre cop, els constitucionalistes passen damunt de la Constitució. Des del punt de vista de l'aplicació del dret cal que els drets fonamentals siguin al centre de totes les controvèrsies. Els drets són els límits de la llei, no l’inrevés. Això, junt amb l’encara no abastada perspectiva de gènere, hom evitaria sentències escandaloses i socialment es podria generar confiança en la imparcialitat judicial, que és el gran dèficit en casos sensibles, més gran quan més es puja en l'escala orgànica.

En aquest terreny, caldria preveure la intervenció dels parlaments autonòmics per tal de proposar ternes per les presidències de tots el òrgans col·legiats judicials i les prefectures del Ministeri fiscal dels territoris.

Cal dur a terme les sempre pendents i sempre apedaçades, a cops d'urgència o improvisacions, reformes processals per tal d'agilitzar els plets de tota mena. Aquests canvis de poc serviran, si no es modifiquen radicalment els usos burocràtics i rutinaris de la gestió dels casos, que pateixen un excés de formalismes i reiteracions que llasten els procediments. I cal, lògicament, com a mínim, doblar el personal judicial, del ministeri fiscal i dels funcionaris de suport, per arribar a la mitjana dels països de la UE.

En aquesta línia d'agilitzar l'Administració de Justícia, resulta imprescindible introduir de forma decidida i generalitzada la mediació, tan en processos de dret privat com públic.

Finalment, cal implementar també sistemes alternatius a la presó. Espanya és, juntament amb Polònia, el país amb més reclusos per 100.000 habitants, el que suposa un abús de les penes privatives de llibertat, tot tenint en compte que és un país prou pacífic, on la delinqüència no és significativament violenta ni en números absoluts ni relatius.

Joan J. Queralt

Candidat d’Esquerra Republicana al Senat