En aquest article m’agradaria parlar-vos de l’amnistia, però estem segurs que tots sabem què és i què significa?

L’Amnistia és el perdó de pena decretat per l’Estat com a mesura excepcional per a tots els presos condemnats per determinats tipus de delictes, generalment polítics. I aquí teniu l’arrel de tot, generalment polítics. S’hauria de perdonar la pena dels nostres polítics pels fets succeïts durant el procés d’independència que es va iniciar l’any 2017? Analitzem-ho.

El procés independentista català és el conjunt d’esdeveniments i decisions que es van prendre per portar a Catalunya a l’autodeterminació i a la independència des de l’any 2010 fins l’any 2017.

Segons el jurista i catedràtic de Dret Constitucional, Sr. Javier Pérez Royo, l’amnistia seria un mecanisme per deixar el comptador a zero després de tot el succeït en els fets de setembre i octubre de 2017 i de la nefasta aplicació de l’article 155 de la Constitució que tant mal va fer a les nostres institucions i que actualment encara es noten les seves conseqüències.

Estaria bé deixar el comptador a zero i començar de nou? S’ha de deixar en el passat tot el succeït fins ara i començar de nou amb noves estratègies? Hem de deixar que l’Estat Espanyol no pagui pel que ha fet?

No sé quina seria la resposta correcta a totes aquestes preguntes però una cosa és clara, la decisió d’aquesta setmana del Tribunal Europeu del Drets Humans dona resposta a totes elles.

Aquesta setmana el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit que jutjarà a l’Estat Espanyol per possiblement haver vulnerat el drets fonamentals dels nostres dirigents polítics que van ser empresonats. L’amnistia podria ser un entrebanc a aquesta condemna de l’Estat Espanyol per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans? Clar, tornem a les paraules del Sr. Pérez Royo, l’amnistia és posar el comptador a zero, és a dir, aquest comptador a zero podria ser considerat com una reparació de l’Estat Espanyol als drets vulnerats dels nostres polítics i representants.

Greu dilema que se’ns planteja, perquè una cosa és certa i és que l’Estat Espanyol ha vulnerat drets, ha falsejats fets, ha fet ús de la força contra la nostra ciutadania i ha iniciat processos judicials contra els nostres ciutadans amb dubtosos mecanismes de prova. És mereix que, amb l’amnistia, tot això pugui quedar en no res?

Doncs bé, la jurisprudència del TEDH, estableix que mesures que puguin beneficar a les persones perjudicades com per exemple, els presos polítics, no implica necessàriament que aquests deixin de ser considerats com a víctimes d’un greuge sofert, per tant, les peticions realitzades pels nostres representants en la demanda presentada davant d’aquest d’alt Tribunal europeu per vulneració de drets fonamentals no perdria el seu objectiu que seria aconseguir una condemna a l’Estat Espanyol.

Però quines mesures podria considerar l’alt Tribunal europeu que no torpedinen la demanda admesa dels nostres presos polítics? Els indults, però què passa amb l’amnistia?

Clar, tornem a recordar les paraules del Sr. Pérez Royo, “deixar el comptador a zero”, és a dir, treure tota responsabilitat de les accions realitzades per l’Estat Espanyol contra els fets polítics relacionats amb el procés, per tant, reparar els danys realitzats i denunciats en el seu escrit de demanda.

Arribats a aquest punt, què s’ha de fer? Què s’hauria de fer? Qui pot prendre aquesta decisió?

L’amnistia seria el reconeixement que els condemnats ho han estat injustament per les seves idees i hauria d’arribar a tots els fets d’intencionalitat política tipificats com a delictes o infraccions administratives o disciplinàries amb un mòbil de defensa de les llibertats públiques, els drets socials i la reivindicació del dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya.

A partir d’aquí, jo no tinc la resposta ni puc dir quina decisió han de prendre, s’haurà de prendre o qui la pot prendre.

Núria Sànchez March

Secretària general de la sectorial de Justícia

Esquerra Republicana

justicia@esquerra.cat