El republicanisme es defineix, entre altres coses, per l’anhel de justícia social, que no és possible sense que els poders públics garanteixin l’exercici dels drets socials.

Les societats occidentals viuen, de fa dècades, canvis econòmics, demogràfics i socials que impacten en les relacions, les necessitats i l’autonomia de les persones i posen en risc la garantia de drets. Aquests canvis ens situen davant d’una crisi dels sistemes de cures: de l’informal, que proveïm les dones pel mandat de gènere, i del formal, el Sistema Català de Serveis Socials (SCSS), que no podem abordar sense analitzar quin valor donem a les cures a Catalunya i dels recursos amb els que comptem per atendre-la.

La garantia dels drets socials i la resposta a aquesta crisi només es poden atendre des d’una perspectiva republicana, tal i com s’ha demostrat cada vegada que Esquerra Republicana ha liderat el Departament de Drets Socials. L’impuls i aprovació de la Llei 12/2007, de Serveis Socials, de la Cartera de Serveis Socials, dels Plans Estratègics de Serveis Socials o de la Renda Garantida de Ciutadania en són una mostra.

I és aquest compromís amb la justícia i la cohesió social i la garantia de drets el que fa que, el darrer any, el Departament de Drets Socials encapçalat pel Conseller Carles Campuzano, hagi accelerat els canvis necessaris per ampliar la cobertura del SCSS, millorar la provisió dels serveis, garantir l’equitat territorial i evolucionar cap a un sistema de serveis socials que doni resposta als grans reptes del segle XXI, en un clar compromís de desplegament del II Pla Estratègic de Serveis Socials, aprovat al 2020.

Més i millor accés a les places residencials

En aquesta línia, al 2023 s’han creat més de 2.000 noves places públiques de residències de persones grans i 700 per a persones amb discapacitat.

A més, coneixedors de la realitat, i a les dificultats d’accés a una plaça pública residencial, s’han incrementat les prestacions econòmiques vinculades –no actualitzades des del 2012-, posant fi a les darreres conseqüències de les polítiques d’austeritat que van caracteritzar el Govern Mas: s’ha ampliat fins als 1.239 euros un import que, fins ara, era de 747 euros, el que facilita que les persones usuàries i les seves famílies n’assumeixin els costos mentre no tenen accés a una plaça pública.

Millora del finançament dels serveis socials

Un dels reptes més importants és la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores que tenen cura de la població amb necessitats socials, especialment del personal vinculat a les empreses proveïdores del Departament. És per això que s’ha millorat el finançament dels serveis d’atenció a les persones grans, persones amb discapacitat, amb necessitats vinculades a la salut mental, infants i adolescents, mitjançant l’increment de les tarifes que paga a les entitats proveïdores, clarament infrafinçades.

L’increment per aquest 2023 ha estat d’un 4% més un 2,08%, amb el compromís i l’acord amb els agents econòmics i socials de revertir aquests increments directament als salaris de les treballadores del sector. També s’han incrementat específicament serveis que estaven clarament infrafinançats i s’han eliminat alguns copagaments encara vigents, el que suposa un estalvi directe per a les persones usuàries dels serveis i les seves famílies.

Totes aquestes polítiques, que impacten directament en la millora dels serveis i en la situació econòmica de les famílies, han estat una prioritat pel Departament aquest primer any, però no són les úniques: el Pla d’Accessibilitat, àmpliament reclamat pel sector de la discapacitat; el desplegament de les Barnahus com a model d’intervenció integral als infants víctimes d’abusos sexuals; o l’inici del desplegament de l’Atenció Integral Social i Sanitària, entre d’altres, són accions que enforteixen el SCSS i que es desplegaran en el proper any.

Òbviament, amb un any no n’hi ha prou per revertir anys de desinversió ni per resoldre els reptes de les societats complexes, però dotze mesos de drets socials republicans poden marcar la diferència, i ho veurem al 2024 amb les noves polítiques i canvis legislatius que marcaran el Sistema Català de Serveis Socials del futur. Per molts anys més.

Marta Masagué i Arboler, vocal de relacions institucionals de la sectorial de Drets Socials

Meritxell Benedí Altés, secretària general de la sectorial de Drets Socials