En l’actual legislatura, el Govern de la Generalitat ha impulsat la transformació republicana, en el qual el Departament d’Igualtat i Feminismes ha implementat polítiques socials per a la igualtat d’oportunitats i la garantia de drets per a tothom:

1. La creació d'una DG específica de Migracions, Refugi i Antiracisme per un nou enfocament basat en la garantia de drets.

• Mesures antiracistes.
• Programa ACOL per a la contractació de persones en risc d’exclusió social i situació administrativa irregular.
• Reforç de les polítiques d'acollida a través del finançament als ens locals.

2. 70 mesures per la transformació social i institucional, un ferm compromís per un país lliure de racisme.

El pla d'acció aborda el racisme de forma transversal i recull les accions específiques que tots els departaments del Govern de Catalunya implementaran abans d'acabar el 2024.

S'organitza en tres eixos:

a) Accés equitatiu als drets i a les condicions materials de vida (32 mesures).

b) Memòria democràtica, coneixement del racisme i reparació (22 mesures).

c) Transformació de les administracions (16 mesures).

Per assegurar una actuació exemplar de les administracions públiques i en la seva capacitat d'esdevenir agents de canvi social.

El pla situa les administracions com a agents de canvi i inclou un conjunt de mesures destinades específicament a la Transformació de les institucions per no deixar ningú enrere.
En aquest sentit, es preveu l'elaboració de guies metodològiques, continguts i recursos pedagògics i dur a terme formacions en perspectiva antiracista a tot el personal de l'administració publica incloent-hi l'àmbit local i especialment professionals de l'àmbit de la justícia i l'execució penal, els cossos de seguretat, personal de l'àmbit de joventut, educació, cooperació al desenvolupament, i de la xarxa de serveis del departament d'Igualtat i Feminismes.

També els serveis especialitzats en violències masclistes (SIE), els serveis d'informació i Atenció Integral LGTBI+(SAI) i els serveis de primera acollida a les persones migrades i refugiades.

3. Mesures referents a l'empadronament.

De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d'un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultat per accedir a l'empadronament. Això, a la vegada, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l'accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets.

L'article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local estableix que "Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's al padró del municipi en el qual resideix habitualment", garantir el dret a l'empadronament és una obligació de les administracions públiques.

Per tal de donar sentit al marc legal, el Govern ha posat en marxa una estratègia de sensibilització i formació sobre el dret a l'empadronament i l'obligació d'empadronar de les administracions que arrenca amb un cicle de formacions per al personal de l'Administració Pública i càrrecs electes i que compta amb el suport de dos tipus de materials impresos.
Un està dirigit a càrrecs electes i personal tècnic d'administracions locals, l'altre a tota la ciutadania.

Des de la Sectorial de Ciutadania i Migracions comencem un nou cicle de renovació i innovació amb moltes ganes d'avançar i aportar al creixement d'aquest gran projecte que es diu Esquerra Republicana.

Hugo Guffanti i Karen Barrios Vargas

President i Secretaria General en funcions de la sectorial de Ciutadania i Migracions